Cartes agredolces

Un famós anunci televisiu diu allò que "Hisenda som tots". Està clar, però, que uns ho som més que no pas altres. Atès que en els darrers quaranta dies se´ns ha convocat dues vegades a urnes, cada dia que passa tinc més clara una cosa: que una bona trepa de polítics es mouen per calers. No pas per cap voluntat de servei.

D´entrada, una part molt important dels ingressos de "sus señorías" és lliure d´impostos. Dit altrament, entre un quaranta i un setanta cinc per cent del sou real de senadors, diputats i altres càrrecs de representació pública gaudeix d´exempció fiscal. No tributa a la hisenda pública. Especialment, gràcies a voluminoses dietes. Sobretot de viatges, desplaçaments i allotjament. D´aquesta forma, el seu tipus marginal --que fàcilment assoliria el 43%-- passa a un ventall que oscil·la entre el 10% i el 25% (gairebé com mileuristes).

Per acabar-ho d´adobar, aquests dies hi ha un seguit d´autònoms i "pimes" que reben cartes carregades d´un to agredolç. Sospitosament i suposada, el fisc hauria detectat que diferents tipus de negocis facturen xifres de negoci molt allunyades del promig del sector… I, en comptes d´aplicar la tesi del "in dubio pro reo", resulta que cal repartir estopa o amenaçar ("ve´t ací que t´estem vigilant"). Malpensar de tothom. Primar els inspectors amb "extres" per un treball a preu fet. Si fa no fa com la teoria d´abonar algun plus compensatori a qui imposa més multes.

No em toca a mi fiscalitzar res. No és tasca meva feina. Per què, però, sempre peta la cadena per la banda del més feble? Quan passaran comptes al "potentat"? És qüestió de pura justícia.

La paciència té un límit. Tothom té dret a qüestionar-se conductes contràries a dret i solidaritat. Ja n´hi ha prou de "fer de cornut i pagar el beure". Qui li pot "picar el crostó" a la superioritat "competent" ?

Hisenda necessita recaptar a tort i a dret. Justament en uns dies on hi ha molt personal avesat i entestat a emplenar la seva declaració de renda, val la pena que sàpiguen que no ens llepem el dit. Tard o d´hora -i encara no som a novembre- "a qualsevol porc li arriba el seu Sant Martí… I qui riu darrer, riu molt millor".