Un exemple de pobresa

Hi ha un fet que distingeix un laic d'un religiós. Parlo concretament dels tres vots (canònics o monàstics). Són pobresa, obediència i castedat. A través d'aquestes promeses es pretén accedir a una vida espiritual de més compromís, tot renunciant als plaers terrenals. Un cop apuntat aquest tema, és evident que hi hauria gran controvèrsia si apuntéssim el tema del celibat. Ho deixo per a un altre dia.

Entrant en matèria, avui s'escau la diada de sant Albert, el Gran. Fou un prevere del segle XIII que arribà a tenir la consideració de doctor de l'Església i teòleg. A més a més, tenia grans coneixements d'altres ciències del saber humà (com ara química, botànica, filosofia i geografia). Tot i aquest currículum o carta de presentació, es distingia sobretot per la seva discreció i humilitat.

Va pontificar en algunes de les poques universitats europees de l'època. Exactament a París, s'imbuí dels textos d'Aristòtil, observant, descrivint i classificant el seu pensament. Entre els seus deixebles, cal remarcar la figura de sant Tomàs d'Aquino. Alhora, contradeia la tesi d'en Galileu Galilei, en afirmar que la terra era esfèrica. Per tot plegat, no és d'estranyar que fos escollit com a patró dels universitaris de ciències exactes, químiques i naturals.

Em ve de gust recuperar la seva figura en l'entorn actual. Un àmbit en el qual l'Església catòlica no passa pels seus millors moments. A la carestia de vocacions, s'hi suma l'entronització i poca empatia de bona part dels preveres. No és massa normal que adoptin unes actituds llunyanes i de superioritat envers els fidels, que van plegant.

Justament per això em plau insistir en la pobresa com a element diferenciador. Una virtut que sempre apropa uns i altres. Arribat aquest punt, voldria fer publicitat d'un llibre titulat "L'Església dels pobres al Concili Vaticà II" (editorial Herder), l'autor del qual es l'actual arquebisbe de Tarragona, en Joan Planellas i Barnosell. Potser un exemple en aquesta línia podria treure's del compromís de l'Església ortodoxa xipriota, hipotecant bona part dels seus béns. Tot plegat per ajudar els qui realment ho passen malament. Ací ho deixo. El curt espai de la columna no em possibilita allargar-me més.