La infodèmia

EM ultrapassat els cinquanta dies des que aparegué la COVID19. Primer de tot, com a creient, dono gràcies a Déu pel fet que puc explicar-ho. Quan tot sigui aigua passada, serà moment de repartir estopa a tort i a dret. Ja fa dies que vinc assenyalant vies de revisió i noms concretes de persones i/o càrrecs que necessiten una bona "neteja". Més encara, una autèntica "tabula rasa". Fora i prou!

Com a analfabet en molts termes sanitaris, he procurat constantment seguir les indicacions i explicacions dels professionals del ram. Ara bé, de bon principi ja vaig optar per cercar fonts informatives de rigor. Allunyades de la majoria de canals televisius del país. I, per suposat, alhora de les absurdes, inútils i farragoses "rodes de premsa" d´una trepa de polítics d´una capacitat molt qüestionable. Amb els mitjans que posa a l´abast Internet, grato diàriament premsa forània. Molt més objectiva, ajustada i no tendenciosa.

Dins del ram comunicatiu, em produeix autèntic pànic el perill d´una desinformació prou generalitzada. Això sí que és una altra pandèmia. En aquest sentit, l´OMS fa dies que es refereix al mot "infodèmia" per a parlar de la sobreabundància informativa falsa i manipulada. La velocitat a la que es propaga encara li confereix molt més perill. Si més no perquè el nombre de gent atordida i idiotitzada em fa esfereir.

Aquesta praxis genera, entre moltes altres coses, angoixa. Per tant la salut del personal es ressent. Se´n deriven conductes del tot anòmales. La viralització de continguts falsos cau a lloms, massa sovint, del propi equip de govern. Això sí que és més que denigrant

Les xarxes socials pateixen. Estan contagiades d´aquesta epidèmia. Molta gent no demostra seny ni rigor per actuar bé. Per damunt de tot plegat, cal jutjar el paper de governs i portantveus. Amb "suspens" flagrant per la presència de vestimenta militar en certs entorns o per les "pixades fora de test" de gentussa que tenim "in mente". En la COVID, hi ha buits de coneixement científic. Mai, però, no s´haurien de pretendre compensar mitjançant prejudicis, xifres retocades o invencions que augmenten el "caos cognitiu" del poble. Allò que és cert, sempre porta un major bri de tranquil·litat. N´aprendrem?