Mig any al sac

IES enrere, corria un WhatsApp prou graciós. Es veia una criatura prou petita, pregant-li a Déu: "Emporta't aquest any, que té un virus, i fes-li un reset". Certament, ningú no s'esperava uns mesos tan convulsos. Tothom s'ha vist ben desbordat. Gran part dels qui havien de donar una resposta adient i ràpida al tema s'ha embrancat en batalles polítiques. Òbviament, no tinc res a dir dels sanitaris i tota la classe mèdica. Ans al contrari. El paper dels polítics, però, no arriba ni tan sols a l'aprovat justet. Han desaprofitat una ocasió immillorable per demostrar les seves habilitats. En molts casos prou dubtoses.

Tard o d'hora, tots els garbuixos es destapen. Que la gestió d'una gran part de geriàtrics passés per la butxaca de grans fortunes del país no té perdó de Déu. És ara que s'entén el gruix de bona part de les famoses retallades€ Sense oblidar l'entesa nul·la entre partits a l'hora d'establir un gran front comú per combatre el tsunami, colze amb col- ze.

A nivell català, no em sorprèn gens la batussa eterna entre ERC i JxCAT. No es posen d'acord ni per anar a cobrar. Algunes figures destacades d'ambdues formacions palesen més interès en el procés d'independència que no pas a cercar solucions reals i urgents per a la COVID19. Mig any perdut penosament des que el president Quim Torra anunciava que la legislatura estava exhaurida. Aprofitant, quan convenia, l'excusa de la pandèmia per tapar bona part de llurs vergonyes.

"Fugit irreparabile tempus", prescriu una dita llatina. No som a temps de recuperar allò que hem perdut. Mentrestant, les petjades inútils de molta gent que no sap on té la mà dreta volen entabanar-nos amb "filípiques" altisonants i buides de contingut. Molt abans de predicar "l'evangeli", cal gestionar els entrepans de la gent famolenca. O no?

Al juny, s'ha collit el gra del camp. Queden, però, sacs per donar i vendre. Amb la qual cosa, vull dir que els podríem omplir amb les deixalles de la runa política que sempre demostra tan poc nivell. D'ací a dotze dies, els bascos i els gallecs estan cridats a votar, de bell nou. A Catalunya, el trencaclosques és mastodòntic i enrevessat. A "la pell de brau", encara ens resten gairebé quatre anys. Déu ens empari!