O negaré que he passat dies intranquils. Fins i tot amb por. En poques setmanes, se n´han anat moltes persones properes i estimades. Els estralls de la COVID19 i algunes altres patologies que res no hi tenen a veure han fet estralls. És en aquest punt que se m´acut la reflexió d´avui. En el benentès que no tiro coets.
La tècnica de laboratori que permet ampliar petites mostres d´ADN per a determinar l´afecció del Coronavirus es coneix com a PCR. Són les inicials de la terminologia anglesa (Polymerase Chain Reaction). Fins i tot ara, quan sembla que tot sembla més apaivagat, no nego que m´hauria agradat fer-me la prova. Si més no per a quedar-me ben tranquil. De fet, encara m´assalten dubtes.
No em cansaré de repetir que valoro la gestió política global d´aquest entrellat com horrorosament desgavellada. Dubto molt que es pogués haver encarat pitjor. No cal citar gaire detalls. Tots els tenim "in mente". En tot cas, sembla verídica i fefaent la versió que l´esposa i els sogres del president espanyol es van infectar arran del nyap del "dia de la dona"a la "ciudad del oso y el madroño". Una comunitat comandada per una presidenta ben ineficaç.
Alhora, s´indueix com a verídic el que en Sánchez els desplacés al palau de "Las Marismillas" (Doñana), en helicòpter i amb pressupost caríssim i vergonyant. A més, hi ha afegit uns quants vols per anar controlant la situació "in situ".
Per tot plegat, som molts els ciutadans de la classe "sobrera" que no podem entendre per què no s´han fet tests massius a la gent. Si manquen diners, aquest malbaratament és fora de lloc. És més: en mans d´un "sociata", no té perdó de Déu€Les sigles PCR em remouen els budells. Fins i tot, m´arriben a suggerir altres accepcions ben allunyades de les de la pandèmia. Com ara "prou crisi retorçada ! Parlem clar rumiant. Podem córrer riscos. Plou contra remor. Plantem cara rabiant. Prego contra remei".
Intueixo que més d´un lector pensarà que capgiro conceptes. Encara que se m´encaselli a la trepa dels rondinaires, criticaries, negatius i maleducats, tinc tot el dret a expressar-me. Faig palès el meu rebuig, menyspreu, vòmit i menysteniment envers una classe política que no em representa. No m´hi sento gens identificat. N´estic fins el monyo!
ARA A PORTADA
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Una certa mirada: una economia que posi la vida al centre Sonia Gimenez Guzman
- S’acosta Nadal Salvador Cardús Ros
- Eleccions 17M a Andalusia Antonio Machado Requena
- Deficiències en el servei de recollida selectiva Joan Roma i Cunill
- Els conflictes s’han de resoldre parlant, mai amb violència Ferran Pont i Puntigam
- Dels barris al Mentalfest: Terrassa cuida la salut mental
- PCR · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.