XISTEIX una associació internacional per a la prevenció del suïcidi (IASP). Pretén, amb el copatrocini de l'OMS, demostrar que hi ha molt recorregut per minvar-ne significativament la xifra de casos. Ja fa disset anys que es fixà una data com avui per al desafiament d'avortar-lo. El repte no és fàcil d'abordar. Però val molt la pena, lluitar-hi sabent que ha esdevingut una de les vint principals causes de mort en el món. Hi ha gent de totes les edats i el nombre ultrapassa els 800.000 casos anyals. La qual cosa estableix una mitjana d'una mort cada quaranta segons.
Es tracta d'un tema abrupte. Goso parlar-ne, tanmateix, com a teràpia d'ajut per a l'entorn de tots aquells que han pres aquesta decisió. Un fet que els reconeguts sociòlegs Salvador Cardús i Joan Estruch van titular "Plegar de viure" en el seu llibre (Edicions 62), amb encert per la tragèdia d'un fet com aquest, que genera un esglai inimaginable. En llegir-los, em sobtà conèixer que estadísticament la regió espanyola on n'hi ha més és Menorca (per culpa del vent). No em sé avenir a acceptar-ho. Voldria copsar el nucli mental o rerefons que s'amaga al cervell de la persona que s'hi troba. A primera vista, tinc ben presents cinc casos de gent coneguda que van prendre aquesta decisió. Convinc que no es tracta d'altra cosa que una patologia mental en tota regla. Em fa mala sang aquell que, alegrement, els qualifica de covards o de valents. Ni una cosa ni l'altra! Un curtcircuit cerebral de dissecció/pronòstic enrevessat. El portuguès Fernando Pessoa referia que "la vida pràctica sempre m'ha semblat el menys còmode dels suïcidis". També que "mai no he encarat el suïcidi com a solució, perquè odio la vida per amor a ella".
N'Albert Camus deia que "només hi ha un problema filosòfic veritablement seriós: el suïcidi". Ajudar a prevenir qualsevol tipus de conducta que desemboqui en aquest atzucac hauria d'ésser una lluita constant de tots. Els factors de risc poden ésser genètics, culturals o socials. En aquesta conjuntura, un dia mundial de prevenció (DMPS) no pot qualificar-se de mera estadística o d'acte per a emplenar pàgines de diaris i reportatges audiovisuals. Tot va molt més enllà.