Sí, però

La Fiscalia de Terrassa no ha trobat indicis de delicte en l'assumpte de les multes desaparegudes durant la pandèmia. El tema va provocar una important tempesta política a la ciutat, ja que els partits de l'oposició acusaven l'alcalde de tracte de favor a dos veïns que van ser denunciats per ignorar les normes de la pandèmia quan pretenien animar el confinament dels seus veïns al barri de Poble Nou-Zona Esportiva. Es va produir una mobilització veïnal a les xarxes socials, l'alcalde va ser interpel·lat i de les converses es podia interpretar que el primer edil s'interessava per solucionar la situació dels veïns, una sensació que guanyava solidesa amb la denúncia d'un sindicat policial de la sorprenent desaparició de les dues denúncies del circuit habitual de la seva tramitació.

Finalment, les multes van aparèixer a sobre de la taula d'un comandament policial i es va reconduir el tràmit. L'oposició, que acusava l'alcalde de tràfic d'influències, va voler, sense èxit, aprofitar la situació per, fins i tot, forçar un canvi de govern. Van intentar convèncer Esquerra Republicana de sumar altres majories, oferint-li l'alcaldia a Isaac Albert. Finalment, es va demanar la dimissió del regidor responsable de la Policia Municipal en una irada comissió informativa que va significar la fi de la via política de la controvèrsia. Més tard, el sindicat policial va continuar endavant i va posar els fets en coneixement de la Fiscalia, la decisió de la qual posa ara punt final també a la via judicial.

El cas ja no té més recorregut i hem de celebrar que no s'hagi trobat cap indici delictiu, però no podem passar pàgina sense més. El que ha passat mereix una reflexió més enllà de la previsible decisió del Ministeri Fiscal. Ha estat un incident molt desafortunat i, encara que no hi hagi delicte, és difícilment justificable que, de més de dues mil multes, es perdin precisament aquestes dues; una situació certament poc higiènica. En qualsevol cas, els protagonistes han d'estar tranquils perquè no han comès cap delicte, però no se n'han de sentir orgullosos. Hem d'aprendre que la transparència i el rigor en la gestió municipal no poden estar mai en qüestió, perquè la desconfiança i el descrèdit són el pitjor que pot passar a l'administració pública. Insistim a saludar amb alleujament la decisió de la Fiscalia terrassenca i donar cop de porta a un episodi per oblidar.