La Terrassa que ve

27 d’octubre de 2026

Quatre paraules per parlar del que de debò importa: la ciutat que som i la que volem ser. I una invitació a construir-la plegats.

Potser us heu trobat aquests dies un cartell amb quatre paraules: “La Terrassa que ve”. Les hem triat perquè volem parlar de Terrassa. No de nosaltres, ni de sigles, ni de noms: de la ciutat que estimem, de com està avui i, sobretot, de tot el que pot arribar a ser.

Terrassa canvia de pressa. Som una ciutat pensada per a 180.000 habitants que aviat en serem 250.000. Aquest creixement és una gran oportunitat, però només si el preveiem. Cada nou veí i cada nova veïna vol dir més places escolars, més atenció sanitària, més instal·lacions esportives, més transport públic, més neteja, més seguretat i més habitatge assequible. O ho planifiquem ara o hi arribarem tard. Els socialistes ho tenim clar: els equipaments s’han de pensar abans que arribi la població, no quan ja fa anys que es reclamen.
Per això parlem d’un projecte de ciutat, en majúscules. Un projecte que torni a posar Terrassa al mapa i que s’atreveixi a dir en veu alta allò que podem ser: una de les grans ciutats del país, amb l’ambició d’esdevenir ben aviat la segona ciutat de Catalunya. No com una xifra per presumir, sinó com una responsabilitat: la de tenir els serveis, la veu i el pes que corresponen a una ciutat d’aquesta mida.

Aquesta ambició té també una dimensió metropolitana. Ho recordava fa pocs dies l’urbanista Pere Montaña a la jornada “Repensar Terrassa”: hem de créixer de la mà de Barcelona i de les ciutats veïnes, però sense perdre la identitat i la personalitat pròpies. Terrassa és una de les grans ciutats de la Regió Metropolitana, no la seva perifèria. Tenim una història industrial que ha fet país, una universitat de referència i un teixit d’entitats que no té res a envejar a ningú. Cooperar, sí; diluir-nos, no. Hem d’aportar el que Terrassa fa millor —indústria, coneixement, sòl per a l’activitat econòmica, qualitat de vida— i tenir veu pròpia allà on es decideix el futur del territori. Això vol dir participar de ple en la planificació metropolitana, defensar les connexions que necessitem, com Rodalies, la línia orbital ferroviària o la B40 fins a Sabadell i Granollers, i revisar el POUM: el que tenim és del 2003 i no està pensat per a la ciutat que ve.
Un projecte de futur també és un projecte de talent. Terrassa forma molt talent a les seves aules universitàries i de formació professional, i massa sovint el veiem marxar. Volem que el talent que es forma a Terrassa es quedi a Terrassa, i que el que neix a fora ens triï: amb habitatge a l’abast, sòl a punt per a l’activitat econòmica, un pont estable entre universitat i empresa i una ciutat on vingui de gust viure.

Res d’això no passarà sol. Governar no és només gestionar el dia a dia: és planificar, ordenar i prendre decisions, de vegades difícils. Una ciutat no pot anar canviant de rumb segons la inspiració del moment; necessita un projecte clar i sostingut en el temps. I necessita una administració més eficient, que respongui a temps, que compleixi els terminis i que sàpiga explicar què fa amb cada euro. Això no s’arregla només amb més recursos. S’arregla amb idees, amb projecte i amb lideratge.

Lideratge, per a mi, no vol dir fer-ho tot sol. Vol dir tenir rumb, assumir responsabilitats i saber-se envoltar dels millors. Les ciutats que avancen són les que tenen bons equips: càrrecs electes, tècnics i professionals municipals que comparteixen objectius i treballen amb confiança. Aquest és l’equip que volem construir.

La Terrassa que ve no parteix de zero. Recull allò que els socialistes hem defensat sempre, des del govern i des de l’oposició: una ciutat cohesionada, sense barris de primera i de segona; serveis públics de qualitat; ocupació digna i habitatge per a tothom. Però no l’escriurem en un despatx. La volem fer amb vosaltres: amb els veïns i veïnes de tots els districtes, amb les entitats, el comerç, la indústria, el jovent i la gent gran. Volem escoltar, recollir propostes i contrastar idees, perquè un projecte compartit és un projecte que dura.

Per això us convido a sumar-vos-hi. Si creieu que Terrassa pot aspirar a més, si voleu una alternativa amb un rumb clar, hi ha lloc per a tothom. Podeu fer-ho a javigarcia.cat/comptem-amb-tu o venint a parlar amb nosaltres als barris. La Terrassa que ve no és una promesa. És una feina que comença avui, i la volem fer amb vosaltres.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google