Realitat

Avui publiquem el cas de Joaquín, propietari d'un bar al Pla del Bon Aire que va decidir obrir diumenge a la tarda per necessitat imperiosa de facturar. El perfil del seu negoci és el de la clientela de diari, la del cafè, la cervesa o el refresc. Un negoci amb el que es guanya la vida amb moltes hores d'apertura. No fa menjar per emportar i menús. Els horaris imposats per les autoritats sanitàries no són suficients per, com ell diu, "poder menjar". Joaquín ha de pagar impostos, ha de pagar lloguer i subministraments, a més dels proveïdors i no només no treu per cobrir les despeses, sinó tampoc les necessitats mínimes de la seva família.

La realitat de Joaquín és la realitat de molts propietaris del sector de l'hostaleria per als qui la pandèmia està significant la ruïna total. La declaració de Joaquín és oberta i sincera; és conscient que ha contravingut una norma i que ha d'afrontar una sanció, però no és, com diu, un descerebrat, sinó un treballador necessitat amb el seu negoci com a única possibilitat d'obtenir recursos familiars. La seva més gran preocupació és que els seus clients i veïns no pensin que al marge de contravenir l'ordre de tancament, sigui un "descerebrat" que havia organitzat una festa al bar.

La situació de Joaquín genera sensacions enfrontades. Per una banda, es inevitable sentir la solidaritat més absoluta amb qui es llença al buit per necessitat, per pagar les seves factures i per menjar. Algunes despeses no saben de pandèmies i ell parla de l'abandó absolut que el seu sector està patint per part de l'administració. Si hi ha una ordre de tancament també s'ha d'obtenir una contrapartida que permeti tenir els locals tancats. Per contra, la solidaritat no la podem confondre amb laxitud i la situació a la que es troba Joaquín és la mateixa a la que es troben milers de propietaris i treballadors que es veuen en un desesperant atzucac i no és possible establir diferències, tot i la comprensió que genera la seva situació.

El gran problema és que les xifres no ens fan ser optimistes. Es diu que el principal lloc de contagi són les reunions familiars i els bars i restaurants, no el transport públic. La pressió sobre el sistema sanitari sembla que ve del Nadal, però ja era alt abans de festes; de fet es va decidir l'apertura limitada abans. D'aquí uns dies, si continua la situació crítica, no es podrà culpar a bars i restaurants. Què es decidirà llavors?