Poc hi crec

DEMÀ, diumenge, restarà un mes exacte per a cloure un hivern ben dur. Ha fotut un fred considerable, tenint en compte que estàvem prou ben acostumats a gaudir de temperatures "light". Enguany, amb la pruna de la Covid-19, tot ha estat més costerut. En qualsevol cas, vull pensar que val més mirar en positiu. És en aquest sentit que em fixo en el detall que, ahir, encetàvem el mes del meu horòscop: piscis.

Mentre no se'm demostri el contrari, passo força del tema. Un signe d'aigua i alhora emocional que comparteixo amb celebritats com Gabriel García Márquez, Sharon Stone, Frédéric Chopin o Bruce Willis. M'hi identifico del tot quan es diu que una gran majoria de "peixos" donem importància màxima a la música. Certament aquest art afavoreix la intuïció, l'escriptura i l'espiritualitat. Tres carismes que amaren la resta del desenvolupament cognitiu de la persona. Potser aquesta visió ens allunya alguna vegada de la realitat. En el sentit de fer-nos volar coloms en temes que no ens haurien d'absorbir tant. Ara bé, malgrat que el protocol pandèmic faci per limitar i reduir el tracte social, molts companys de "claca" solen ésser extravertits, xerraires i molt amics dels seus amics. Ja que els presidents José María Aznar, Felipe González i l'actual Pedro Sánchez ho són, evidentment en política m'hi assemblo com un ou a una castanya. No vull saber res de cap dels tres. Són esmunyedissos. No em fan el pes. M'estimo més ser apolític, alhora que molt crític amb l'acomodació ensopida de tants polítics professionals sense criteri social, empàtic i de país. Per descomptat, com ho són tots tres.

El refranyer diu que "de febrers, n'hi ha pocs de bons". Però també que "el febrer corre com un gos llebrer"...Tal vegada pel fet que és més curt que la resta o que "el febrer omple el graner". D'acord amb el rerefons o contingut d'aquesta mostra, algú em dirà que només els deu darrers dies del més pertanyen a piscis. I tant que sí! Però els altres dies primerencs corresponen a un altre signe d'aigua (aquari). Amb el benentès que difícilment hi ha exemples purs, prou que quadra.

Al cap i a la fi, quan un darrer adagi ho desajusta tot quan diu "si vols encertar-ho bé, casa't el trenta de febrer", som al cap del carrer. Si més no, he divagat al voltant d'una bajanada i demà serà un altre dia.