Joan Boldú
És un temps d’excés d’informació, d’un constant augment de sabers hiperespecialitzats i d’un ambient dens d’incertesa econòmica, moral i vital.
Fora bo tenir un cap ben clar per construir ponts entre els diferents rostres de la realitat actual. Vet aquí la necessitat i la importància de l’educació/ensenyament. Davant de la complexitat del món els estudiants no haurien tant d’acumular sabers com de tenir un cap ben format per establir convergències entre els diferents coneixements separats, és a dir, “l’objectiu a assolir per l’educció hauria de ser la formació d’un cap ben clar en comptes d’un cap ben ple” (Edgar Morin, “Tenir el cap clar”).
Tanmateix, la idea que es ven públicament sobre l’educació és que la seva finalitat és preparar els alumnes per a la vida laboral. Aquesta idea/“dogma” és expressada des dels mitjans de comunicació, publicitat, empresaris, polítics, gent corrent i des de la mateixa escola com la raó hegemònica per la qual els nens, els adolescents i els joves han d’anar a l’escola, a l’IES i a la universitat. Aquesta sembla ser la finalitat bàsica de l’educació.
Les exigències del mercat del treball aconsegueixen que la importància social de formar ciutadans capaços de viure en un món canviant sigui anul·lada per la urgència de formar individus capaços d’adaptar-se al món del treball amb la promesa i la garantia de trobar feina en acabar la formació, la qual cosa és ben sabuda que no s’esdevé. Conseqüentment, l’organització del saber està orientada bàsicament al coneixement tècnico-científic i economicista. La tradició pedagògica i humanística, en canvi, no ha oblidat que la finalitat educativa és preparar per a la vida, i la vida humana no és només el treball, si tenim present la complexitat de la condició humana: l’ésser humà és home que sap i també home que embogeix, és home que treballa i alhora home que juga, és home econòmic i també home ètic, és home poètic i és també home prosaic, és home mitològic i home prometeic, és home individu i també home polític, és home que vol perdurar i alhora home que se sap mortal...
L’educació actual presenta un enorme buit que hauria d’omplir-se i que constitueix l’eix al voltant del qual hauria de girar l’educació: “la condició humana” (Edgar Morin, “Els set sabers necessaris per a l’educació del futur”). En efecte, qui hauria de ser el gran protagonista de l’educació actual, l’ésser humà, és, paradoxalment, el gran absent. L’ésser humà -la idea fonamental sobre la qual s’haurien d’edificar les altres- està trossejat i els seus trossos, repartits per algunes assignatures i perduts en els programes de les restants.
Per aquesta raó, l’educació, avui, fa impossible el coneixement de la complexitat –allò que està teixit junt– de l’ésser humà, a causa de la hiperespecialització, de la gran fragmentació del saber.
Per exemple, què hi hauria d’haver darrere les assignatures dels batxillerats científico-tecnològic, l’humanístico-social i l’artístic? Hi hauria d’haver l’ésser humà: l’home i el cosmos; l’home i la naturalesa; l’home i la societat; l’home i l’acció/creativitat, ètica, estètica, científica, tècnica, econòmica, política; l’home i la transcendència; l’home i la diversitat cultural; l’home i la seva història. Aquests són els objectes del saber i és allò que vol conèixer l’ésser humà des de l’antigor. Tanmateix, malgrat que l’home hauria de ser-hi, no el trobem, perquè està trossejat i disseminat per algunes de les diferents disciplines i oblidat per les altres.
És necessari, per tant, treballar per la unitat del coneixement. Si no és a través de la recerca de la convergència entre les disciplines, no es pot tenir una perspectiva harmònica estudiant-les a trossos.
El saber impartit fragmentàriament no atreu l’interès dels adolescents i no els aporta sentit si no hi ha respostes als seus interrogants i a la seva innata curiositat.
L’estricta separació entre les diferents disciplines i professions que, en general, s’esdevé en el procés educatiu i en el camp professional genera un empobriment intel·lectual, és font d’incomprensions, no facilita el diàleg o la conversació i impedeix obtenir una visió integradora, la qual és necessària a l’àmbit docent per a la preparació per a la vida i a l’àmbit social -local i global- per a la solució dels greus problemes de la humanitat.
