Un altre greuge comparatiu

L’1 de setembre, s’aixecaran els peatges de quatre trams d’autopista a Catalunya. Dues de titularitat autonòmica -la C-32 (entre Montgat i Blanes) i la C-33 (entre Barcelona i Montmeló)- i dues més de propietat estatal -l’AP7 (entre Tarragona i la Jonquera) i l’AP2 (entre Lleida i el Penedès). Els terrassencs, però, continuarem rascant-nos la butxaca. Les dues autopistes de pagament de la ciutat estan a la cua del calendari de les concessions. És el cas de la C-16 en direcció a Barcelona, amb peatges a les Fonts i als túnels de Vallvidrera. La infraestructura és de la Generalitat i la gestiona Barcelona Cadí, del grup Abertis. La concessió no finalitza fins a l’any 2037, de manera que els desplaçaments gratuïts a Rubí, Sant Cugat o Barcelona per la C-16 tardaran. Tampoc s’aixequen els peatges de l’autopista Terrassa-Manresa, gestionada per Abertis i Ferrovial, a través d’Autema. En aquest cas la concessió acaba el 2036. Es tracta, doncs, d’un greuge comparatiu, que una vegada més discrimina els terrassencs en l’àmbit de les infraestructures i la mobilitat. Per evitar-ho, caldria incloure l’aixecament d’aquests dos peatges dins de la planificació general.