“Un bon escriptor ha de ser abans un bon lector”

Tessa Julià, escriptora i mestra jubilada

“A la majoria de persones ens agraden diverses coses i a mi m’agradava el món de l’ensenyament i el del teatre, i vaig estudiar les dues coses”, explica. I es va llicenciar en Pedagogia i en Arts Dramàtiques. Li hauria agradat dedicar-se al teatre més professionalment, tot i que el món de l’ensenyament, diu, “m’atreia molt”. Llavors, “la gent de la meva edat pensàvem que l’educació era un motor de canvi i estic molt contenta d’haver-ho fet”, comenta. Ha treballat a moltes etapes i, de totes, potser es quedaria amb el món de l’institut, i quan va ser mestra dels més petits. “Els més petits s’interessen per tot i és molt gratificant ensenyar-los coses”. Sempre tenia la curiositat de com s’escrivia un llibre i construir una història des del principi fins al final. I va apuntar-se a una escola d’escriptura i, a partir d’aquí va començar a escriure. Explica que sempre que li pregunten per què escriu contesta que “un bon escriptor ha de ser abans un bon lector i jo era molt lectora de petita” i afegeix que “jo llegia els llibres que trobava a casa”. Es defineix com una escriptora “lenta, que necessito revisar-ho molt i les novel·les se m’allarguen molt”. No descarta, amb el temps, unir les seves aficions i escriure una obra de teatre. “De teatre infantil i juvenil n’hi ha poc i podria ser una bona idea”, assenyala. “M’agrada molt caminar i sortir un cop a la setmana”, explica. També té com a preferències el mar i quan pot, navegar. I llegir, tot i que afirma que “escriure m’ha pres part de llegir”.