Josep Ballbè i Urrit
Enguany, les vacances han estat un pèl diferents que les de 2020. La pandèmia ens ha fet “ballar-la” a tots plegats.Tal vegada encara hi ha hagut més persones que s’han pogut permetre alguna escapadeta –fora de casa– per carregar piles. En tot cas, si féssim una enquesta al carrer sobre gustos literaris de la gent, fliparíem. Molt em temo que un percentatge de gent superior al 80% no ha llegit un sol llibre durant aquest període. Els uns no van col·locar-lo a la maleta. Els altres es van estimar més tibar de televisió. Triar entre novel·la, poesia, història, ciència-ficció, assaig o altres gèneres literaris no era tasca feixuga. Podem enredar l’entrevistador, quan ens ho pregunta. No pas, però, la pròpia consciència de cadascú. Des que el món és món he pensat que no hi hauria d’haver estiu sense lectura. No m’empasso l’excusa d’una suposada manca de temps. Ni que tot val massa diners. Obtenir un préstec d’alguna biblioteca municipal esdevé un costum senzill, totalment de franc. Igual com fem però alimentar el cos, ens hem d’imbuir la idea de nodrir la ment. No tenir clar aquest principi genera gent sense criteri, vulgar, amorfa i amb poca essència. M’ajudaré d’alguns refranys a l’hora de donar suport al meu raonament: “Ens cal ballar les lletres d’un llibre / de llibre vell, traurem bon consell / el llibre deslliura / els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen / gastar-se diners en llibres és una inversió que rendeix un bon interès / llibre tancat no fa lletrat o mestre callat / llibres i vins, els més vells són els més fins / llibres, camins i dies porten saviesa / no hi ha cap llibre dolent que no tingui qualque cosa bona / qui llibres llegeix respecte mereix / un bon llibre és el millor company / un bon llibre no és pagat amb diners”. No és la primera vegada que escric sobre aquest tema. Tampoc no serà la darrera. Fins i tot, em sembla encara més oportú fer-ho quan s’és a punt d’encetar un nou curs escolar. L’assignatura de l’aprenentatge permanent no l’hem de perdre mai de vista. L’època estiuenca ens convida especialment a esmerçar temps en una tasca que ens beneficia... Alhora que el nostre testimoniatge esperona la mainada que lluita per conrear-se un bon futur. Obrim, doncs, camins a l’esperança! Fem per canviar realment el món. No s’hi val a perdre el temps de manera estúpida i inútil.