Ona Martínez, candidata d’ERC a l’alcaldia de Terrassa
“La millor política industrial és la que no existeix”, va dir el Sr. Solchaga, ministre d’Indústria socialista a principis dels vuitanta.
Una gran errada compartida i impulsada per CiU a Madrid i a Catalunya i de nefastes conseqüències a tot el país, especialment a Terrassa, que va veure com es perdia teixit industrial, es deslocalitzaven les empreses cap al sud-est asiàtic i es reservava a Catalunya el paper de “proveïdora de serveis”.
Si em remunto a uns quants anys abans que jo nasqués –soc de l’any olímpic– és per poder explicar millor la terrible decisió d’apostar només pels serveis vinculats al totxo i al turisme de masses de sol i platja enlloc de fer-ho per la indústria. Ho enllaço amb dades recents: l’any 2020 la renda mitjana per llar a Terrassa era de 35.192€, un 4,6% per sota de la mitjana de Catalunya. Però és que el 2015 estàvem 6,2 punts per sota, amb una renda mitjana de 30.321€. Augmenta la renda mitjana a cada llar i es redueix la desigualtat entre llars, passem del 32,5 (2015) al 29,8 (2022): una disminució de la desigualtat en -2,7 punts, en què un índex 0 voldria dir que totes les llars gaudirien del mateix volum d’ingressos. Dues dades positives, però encara insuficients.
No ignoro les nefastes conseqüències de la inflació sobre l’economia familiar, fruit també de la terrible política econòmica del Partit Popular, les seves portes giratòries amb les grans energètiques i l’endarreriment històric que va suposar el seu “impost al sol”, que encara estem pagant. Però aquestes conseqüències afecten tot l’Estat i Terrassa mostrem un cert comportament diferenciat i millor. Per què?
El motiu és clar. Terrassa i la nostra àrea econòmica vam poder mantenir, malgrat la destrucció, un teixit industrial important. I és que les xemeneies ens mostren el nostre passat tèxtil, però també el nostre present, el d’una ciutat i una indústria que es va saber reinventar per adaptar-se als nous temps. I això ho noten els terrassencs i les terrassenques d’avui. Les estructures econòmiques basades en la indústria, especialment les que retenen capital local, han pogut resistir millor els embats de les crisis. Més ben dit, els embats de la crisi permanent en la qual fa dècades que vivim.
Les dades són tossudes: el 17% dels assalariats de Terrassa, unes 10.500 persones, es dediquen a la indústria, mentre que el sector terciari aglutina el 74% dels assalariats. Tenim molt més pes del sector industrial del que tenen la resta de ciutats grans de Catalunya i això fa que resistim millor les crisis i tinguem llocs de treball de més qualitat (més estables i més ben pagats), però també tenim camp per recórrer perquè tenim tots els ingredients per fer-ho.
L’aposta per la indústria, doncs, no és una qüestió d’enyorança històrica, sinó d’oportunitats, de política social i de qualitat de vida. La millor política industrial és la que es fa i es fa bé. És per aquest motiu que Terrassa hem de tenir un paper destacat en la reindustrialització de Catalunya, assumint el protagonisme en el desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria, que lidera el conseller Torrent des del Govern, qui la setmana passada va tornar a copsar de primera mà la potència innovadora de la nostra indústria. El repte és clar: volem ser punta de llança.
Per això, aquest mandat des de l’Ajuntament hem fet un treball interessant i intens pel que fa a sostenibilitat, energia i economia circular i estem posant les bases per a la digitalització de l’administració local, un requisit indispensable per avançar. L’objectiu és aconseguir més indústria moderna i sostenible, indústria 5.0, amb una forta aposta per la innovació i la internacionalització. I aquí partim amb avantatge. Com deia, tenim els ingredients que altres ciutats no tenen, amb elements clau a l’ecosistema, com Leitat, la UPC, l’ESCAC o el Consell de la Formació Professional, amb un increment important de places de formació professional i un recorregut molt interessant en orientació laboral i en despertar vocacions industrials i tècniques entre les dones. El nostre objectiu és tenir un sistema econòmic amb ocupació de qualitat. És a dir: amb estabilitat i sous que permetin viure una vida digna als nostres veïns i veïnes.
Queda molt per fer, però sabem que el camí implica apostar per la indústria moderna i sostenible. Així ho hem fet i així ho continuarem fent amb aliança amb qui vulgui compartir amb nosaltres aquest camí. Som aquí per innovar de la mà dels agents socials, culturals i econòmics de Terrassa. Som aquí per posar-nos al costat de la Terrassa que avança i que vol fer-ho a encara més velocitat, sense resignar-se, per esdevenir avantguarda del país.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels partits polítics, que es publiquen segons ordre d’arribada
