Ignasi Martínez
Un dels productes més nostrats des de fa segles és l’oli d’oliva. Aquest greix ha marcat la cultura, els paisatges, la dieta i l’economia del nostre país.
Actualment, l’oli d’oliva és un producte destinat a l’alimentació humana, però al segle passat s’utilitzava també com a font d’energia per fer llum, com a conservant natural, com a remei medicinal, etc.
Aquests dies l’oli d’oliva és notícia. El seu preu ha augmentat prop d’un 30% i sembla que encara podria pujar més. Els titulars i les tertúlies han creat un cert alarmisme que ha fet disparar encara més el preu, precintar totes les garrafes d’oli amb alarmes i buidar les lleixes de les cooperatives i supermercats.
Parlar d’oli d’oliva avui és com parlar d’algun material o aliment luxós.
El consum d’oli a les llars catalanes l’any 2022 segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) és de 9,6 L d’oli per persona i any. Per unitat familiar és de 23,6 L. El preu mitjà del litre d’oli d’oliva l’any passat estava al voltant d’uns 5-6 euros i actualment és de 8-9 euros. Això implica que per una família catalana estàndard, l’increment de preu de l’oli d’oliva suposa de mitjana un cost de 70 euros extra durant un any, o el que és el mateix, 6 euros al mes.
Aquest increment de preu mitjà no quadra amb l’alarmisme que campa aquests dies pels titulars i els grups de WhatsApp. Si bé és cert que l’increment del preu de l’oli se suma a l’augment de preus generals a causa de la inflació, sembla que tota la indignació es concentra sempre en el preu dels aliments. Avui és l’oli, fa pocs dies les síndries i fa uns mesos la llet.
Dins d’aquest context, voldria reflexionar sobre el que ens hem acostumat a pagar pels aliments i el que paguem per altres coses totalment prescindibles pel nostre organisme. Venim d’un temps on els preus dels aliments han estat per terra. L’agricultura i la ramaderia a casa nostra viu encallada en una crisi de preus que fa dècades que dura. Moltes granges familiars s’han arruïnat i han hagut de tancar, amb l’impacte que això suposa en l’economia i el paisatge de les zones rurals.
Sovint podem pensar, per què ens alarmem quan hem de pagar 20 cèntims de més per un litre de llet si quan sortim el cap de setmana paguem 12 euros per un gintònic? Com és que pensem que una fruita recollida en jornades de sol a sol és cara quan supera els 3 euros el quilo i, en canvi, portem unes vambes de 80 euros?
És evident que l’augment de preus genera molta incertesa a les famílies, especialment a les més necessitades, però cadascú té les seves prioritats en les despeses personals. Hi haurà qui prefereix comprar-se un cotxe, anar de viatge o sortir a sopar a fora. De fet, gran part dels catalans han pogut gaudir de les seves merescudes vacances a la platja, a la muntanya, o fins i tot, a països llunyans, amb el cost econòmic que això suposa.
Crec que aquest moment ens pot ajudar com a societat a pensar en el cost real dels aliments que produeix la nostra pagesia i no al cost de mercat al qual ens han acostumat i que ha arruïnat a milers de famílies pageses. Així com l’alimentació de qualitat és un pilar de la nostra salut, la pagesia és la base que sustenta la societat, ja que sense pagesia no podem menjar tres cops al dia.
