Fem una birra, no un whatsapp

M’incomoda que la gent m’inclogui a grups de WhatsApp massius per organitzar l’aniversari d’algú que quasi no veig mai, quan jo el que vull és que aquella persona em digui de fer una cervesa algun cop.

No voldria semblar el Grinch de l’amistat. Més aviat voldria fer-ne un elogi en aquestes línies. Ara bé, i amb el risc de semblar un “borde”, vull dir en veu alta un pensament que em balla pel cap de fa temps. Deixeu de posar-me a grups de WhatsApp massius per organitzar festes de gent amb qui gairebé no tinc relació. Fàcilment, un lector podria pensar: deu ser que està antisocial l’Ander avui. I no és pas fòbia social (“merda, que també han posat al grup el pesat del Pep”). Ni mandra de compartir espai virtual una mica caòtic (“beep-beep”: missatge a les dues de la matinada). Ni tan sols és pel caràcter repetitiu (la mateixa llista de persones que participen del regal, en format “copia i enganxa” cada cop que algú confirma). Tot això és gairebé divertit. I sobretot, és la vida. Llavors, de què et queixes? Doncs del fet que, per a algunes persones, només compti a l’hora de fer “bulto” en alguna festivitat. Curt i ras: però què faig jo en un grup de WhatsApp per organitzar la festa d’aniversari d’una persona que no veig fa setmanes? El que és més graciós és que, potser, és una persona que mai t’ha enviat un missatge per quedar un dia i fer una cerveseta. Però el seu entorn (la seva parella, el seu millor amic) sí que t’ha tingut en compte ara que celebraran els seus 30 anys. I en aquests casos, tots sentim que com més gent, millor. La llista d’amics d’una festa és com els pronoms febles: millor de més, que de menys. Una amiga m’explica l’alternativa de fer-ho a l’inrevés: envies l’enllaç per unir-te al grup i qui ho rep decideix. “Així només hi ha al grup gent que hi vol ser”, diu. “O que s’hi sent obligada”, matisa i riu. Una altra amiga surt del grup en el qual l’han posat, després d’explicar que –ara mateix– té les finances precàries. Són bons exemples. Afortunadament, no vaig just de diners i no és el meu cas. Potser algú pensa: “Ander, que rata que ets, posa els 10 euros, que no et ve d’aquí”. I tant! Aquestes línies no van de diners, de temps o de sociofòbia. Van de compromís a l’amistat. I crec que sistemes de missatgeria com WhatsApp (o Telegram) estan afavorint una amistat “light”. Sense gaire compromís. Per això, avui dia hi ha grups que bàsicament funcionen per felicitar els aniversaris (7.17 hores del matí, ja va el primer “Molts d’anys, Nico!”, a les 8.23 “Wapo” i emoticona d’un cor, i així successivament fins que tots els membres del grup felicitin en Nico, però ningú es molesti a trucar-li). Sabeu què? Jo soc dels que mai telefonen per l’aniversari. Jo també escric “Felicitats, guapíssima” i em quedo tan ample. També he posat gent a grups sense consultar-los-ho abans. Si avui hem d’afusellar algú, jo caic el primer. Però ser conscients de com ens interrelacionem amb els nostres amics és un bon pas per transformar algunes dinàmiques. No n’hi ha prou amb enviar un whatssapet dient-li “ei, q tal?”, perquè això no és preocupar-te pel teu amic, això és complir l’expedient i fer-te trampes al solitari, tot i que et deixi la consciència tranquil·la (dic un cop més: jo també ho faig). Parar atenció al que estan sentint els teus amics requereix una mica més de carinyo. Implica repreguntar, si intueixes que no li acaba de sortir alguna cosa. Implica no donar-li la teva opinió abans que res, sinó que se senti acompanyada. Una mica com si estiguéssim cara a cara. Perquè, de fet, quan estàs fent un cafetó amb el teu col·lega i et diu alguna cosa, no el deixes “en vist” i li contestes l’endemà. És clar, en les relacions digitals, ens atrevim a fer unes coses que mai no faríem de forma presencial. D’acord, són canals de comunicació diferents i, en conseqüència, poden tenir codis d’actuació diferents. Però és que deixar que WhatsApp cuidi la nostra amistat fa que l’afeblim. Que tens una amiga que viu a Saragossa i que guai WhatsApp, que us permet mantenir la relació? Perfecte. Aquí no es pretén fer una esmena a la totalitat, perquè els “smartphones” són sovint molt útils. És més una crida a desvirtualitzar les nostres amistats. A descongelar la relació amb vells coneguts. Que WhatsApp sigui més una eina que no pas un fi en si mateix. Perquè parlem molt del dol de l’amor, quan trenquem una relació amb la nostra parella. Però poc es parla del dolor que causen les amistats. Com el que he sentit en alguna ocasió per estar en un grup de WhatsApp per organitzar un aniversari, quan jo el que vull és que aquella persona vulgui quedar amb mi per fer una cervesa.