Josep Ballbè i Urrit
Preveig que els catalans votarem de bell nou d’ací a un any, si fa o no fa. Ja en tinc ganes.
Sobretot per foragitar la ineptitud i els enganys de la majoria dels polítics que ens manen. Començant pel mateix Pere Aragonès, de qui vull recordar que era conseller d’Economia a finals del 2020. El seu president era un –per a mi– nefast Quim Torra. En plena pandèmia, de bracet un i altre, ens van colar un gol per l’escaire: incrementar l’impost de successions i donacions. Quina gran injustícia! Un robatori atroç.
A banda d’apujar els tipus impositius, van reduir les bonificacions. No en van tenir prou amb això, reintroduint els coeficients multiplicadors per al patrimoni preexistent dels hereus. Durant l’any 2021, l’ingrés fiscal per aquest concepte es va incrementar gairebé un 60% (exactament, 353,7 milions d’euros addicionals). En aquest sentit, tenir la barra de fer negoci amb la mort és del tot indigne...
Molt més encara, quan aquest impost s’ha eliminat a la resta dels Països Catalans (Ses Illes i País Valencià). Igualment, no hi és o tan sols es paga un tribut simbòlic a Euskadi, Galícia, Madrid, Múrcia, Navarra, Andalusia, Astúries, Canàries, Castella i Lleó i Extremadura. Aplicar aquesta taxa no fa cap altra cosa que empobrir la ciutadania i desgastar una de les seves bases fundacionals: les famílies.
És repel·lent que aquest ingrés pressupostari afegit no hagi representat cap benefici en més prestació de serveis als catalans. Tinc el dret a malpensar que només ha contribuït a pagar sous esparverats de gent de nivell i eficiència dubtosos, que mai no cobrarien al sector privat.
El teixit empresarial del Principat ve forjat majoritàriament per petites i mitjanes empreses. Moltes d’elles, arrelades a l’esforç i la suor de llurs ancestres. En un moment tan punyent i sentit com l’òbit, aquest impost que grava el llegat familiar hauria d’haver passat a millor vida. No hi ha dret a castigar amb una forta càrrega fiscal les noves generacions que es plantegen continuar el negoci de casa seva.
A Junts i ERC–que sempre semblen el gat i el gos– tant se’ls en fot! Algú m’explica per què no sumen voluntats i liquiden ja, d’una vegada, l’espoli fiscal d’unes balances desajustades i comptades amb el cul? Els resulta més rendible electoralment fer el ploramiques i continuar perjurant que Espanya ens roba. Mentrestant, en Pere Aragonès & Co no recuperen res. Sabeu què els dic? Ni més ni menys que “el mort a la terra i el viu a la guerra!”
