Ferran Pont i Puntigam, dr. Enginyer Industrial
Les enquestes diuen que quasi un 25% dels infants i adolescents que viuen a Terrassa estan en risc de pobresa i que sovint molts d’ells viuen en habitatges que no reuneixen les condicions mínimes d’habitabilitat.Poder accedir avui a un habitatge decent és la preocupació de moltes famílies i també de persones joves que es voldrien casar, formar una família i tenir fills. Les famílies que gaudeixen de feines estables poden arribar a trobar, fent mans i mànigues, un habitatge nou o de segona mà atès el “boom” de construcció que es viu ara a Terrassa. Però a la ciutat també hi ha moltes altres famílies amb dificultats i que ho tenen més difícil, cosa que fa créixer el nostre dèficit d’habitatge protegit i sobretot d’habitatge de lloguer a preu mòdic. No és fàcil poder solucionar aquesta mancança, cal un gran esforç de solidaritat. Per això dol que en els darrers deu anys la voluntat de construir que tenia l’empresa municipal SOMUHATESA es vagi acabar amb la gran actuació de Torre-sana i amb les dificultats posteriors. Però a hores d’ara ja fa temps que la crisi immobiliària i la covid s’han superat i seria hora de recuperar la construcció. Encara que la responsabilitat de fer habitatge protegit sigui de totes les administracions, de l’Estat, de la Generalitat i de l’Ajuntament, amb allò que tenim més de prop, ara i aquí, és urgent una actuació valenta del municipi. L’Ajuntament ara no construeix, però sí que gestiona cessions de sòl municipal perquè altres hi construeixin. Unes cessions que són ben positives, però que sovint resulten lentes i molt insuficients atès el greu dèficit actual. El Pla local d’Habitatge 2019-2025 preveu la promoció pública municipal d’habitatge, també de règim especial. Per tot plegat és urgent impulsar la creació d’habitatge de lloguer a preu mòdic mitjançant un gran esforç de tota la ciutat, un esforç que l’Ajuntament hauria de liderar amb l’objectiu de progressar vers una ciutat inclusiva més justa i més fraternal.