Joan Roma i Cunill
Des de fa anys, faig un seguiment dels accidents en carreteres de muntanya, i molt especialment de les que tinc més a prop de casa. Escric aquest article després de rebre informació sobre el nombre d’accidents mortals a Catalunya pel que fa a motoristes corresponents a l’any passat, el 2023.
Un total de 52 motoristes van perdre la vida, amb l’afegitó que un de cada tres morts va ser per accidents tots sols, sense participació d’altres vehicles.
La preocupació dels que vivim “a pagès”, és a dir, en el món rural, interconnectats per carreteres del segle passat –algunes de principis de segle– és el notable increment de circulació de vehicles de dues rodes. L’atracció prové de poder córrer per carreteres estretes plenes de revolts amb meravellosos paisatges a banda i banda, i sobretot amb poca circulació d’altres vehicles, per poder superar velocitats fora de radars i vigilància excessiva.
La primavera ens porta un augment notable de practicants en modalitat de motos i de ciclisme. Una autèntica explosió de circulació que necessàriament ha de comportar un gran nombre d’accidents, vista la barreja de vehicles de quatre rodes amb tots els altres de dues. L’increment de ciclistes ha estat exponencial perquè l’aparició de bicicletes elèctriques ha comportat rutes més llargues, de manera que podem trobar-nos amb grups que venen de comarques llunyanes, i al mateix temps s’hi ha afegit el ciclisme femení, amb un nombre notable.
Si fins ara la problemàtica se centrava, sobretot, els caps de setmana, cada vegada més comprovem l’increment en qualsevol dia, amb visites sovintejades de motoristes d’altres països. Així doncs, que ningú s’estranyi de l’increment d’incidents i accidents, perquè la intensitat ha crescut fins a extrems difícils de compaginar.
Els accidents de ciclistes no solen ser gaire espectaculars ni de tràgiques conseqüències, però aquesta realitat està canviant pel fet de compartir espai i moment amb els motoristes. Cada vegada és més habitual trobar una colla de ciclistes avançats o barrejats amb motoristes esperant superar-los. Veure la fragilitat de les bicis al costat de motos, que poden superar els 150 o 180 quilos, posa els pèls de punta. Si a tot plegat hi afegim algun imitador dels germans Márquez, la cosa pot acabar malament. Fa pocs dies, un motorista em va fer un “cavallet” davant meu que no va acabar en tragèdia per ben poc.
En fi, tinc clar que toca reclamar canvis immediats a la planificació de les modificacions de les carreteres rurals per fer possible el trànsit que hi circula. La realitat actual ha vingut per quedar-se i no podem planificar com si no existís.
Si volem viure a pagès i traslladar-nos per feina, oci o cultura per les nostres carreteres, han de ser adaptades al trànsit que ens ve de fora. El Govern de torn ha de ser conscient d’aquesta realitat i actuar-hi en conseqüència. A més a més, és urgent.
