Dijous passat, aquest diari publicava les dades de població de 2024, amb entrades i sortides de migracions internes i externes. I se’n desprèn un moviment registrat de 23.485 persones, que és tant com el 10% del total de la població. Déu n’hi do!
Segons la denominació de l’Idescat, les dades calculen el moviment de població espanyola i de població estrangera registrada, no la real, perquè també hi ha moviments fora de control. Ja he dit altres vegades que aquestes classificacions es presten a confusió. Entre la dita població espanyola, per exemple, també hi ha els molts estrangers nacionalitzats espanyols. I no cal dir que el dia que siguem independents, tots els espanyols no catalans constaran -no com ara- com a migració externa, que lingüísticament ja ho és. Però amb la classificació que fa l’Idescat, sabem que el 2024 van arribar a Terrassa 8.164 persones de nacionalitat espanyola i en van marxar 6.805, i alhora van arribar 5.746 persones de nacionalitat estrangera i en van marxar 2.771. La foto fixa final és un increment de 1.358 espanyols -dels quals, aproximadament, un 20% no serien catalans, i de 2.975 de nacionalitat estrangera. Sumats i restats, 4.333 persones més.
Un increment de 4.333 ciutadans terrassencs és, certament, una xifra elevada. Aquests nous terrassencs de 2024, el 2025 hauran fet servir els CAP amb els seus metges i personal d’infermeria, els hospitals, les escoles, els habitatges existents i altres serveis públics, sense que tinguem notícia que aquests serveis hagin experimentat un creixement proporcional a la magnitud dels que han arribat. On s’han ficat, com han estat atesos, quina càrrega sobre les organitzacions socials han suposat, o quina despesa municipal s’hi ha dedicat, és tot un misteri. Tampoc no sabem si els estrangers arribats tenen permís de treball o si entraran en l’anunciada futura regularització. No sé si algú en té dades, ni que siguin aproximades. Però aniria bé saber-ho.
Tanmateix, el que realment em sembla extraordinari no és aquesta foto fixa final, la dels 4.333 terrassencs registrats de més el primer dia de l’any, sinó el volum del moviment que hi va haver durant tot l’any 2024. Si tenim en compte els que se’n van i els que arriben, en total s’hauran mogut 23.485 persones, i això és una mica més del 10% de la població total actual, que és de 232.676 individus.
Segur que els qui tenen negocis de mudances, els qui venen mobles i equipament d’ocasió, o mobles populars com Ikea, deuen ser feliços. Però llavors hi ha els mestres que tenen entrades i sortides constants d’alumnes, el personal sanitari que ha d’atendre persones amb cultures de salut diverses, els funcionaris que han d’empadronar, les organitzacions socials que han d’atendre els més vulnerables i els passavolants...
Quan parlem de moviments de població, de migrants, solem parar atenció només a la foto fixa, a la suma final. Però ens sol passar per alt aquest anar i venir que per a molts dels que han de canviar de domicili ha de ser un veritable daltabaix, i de vegades, fins i tot un drama. I cal afegir que aquests moviments de població són pràcticament impossibles de regular i ni tan sols de preveure amb exactitud. De manera que tothom, administracions, institucions educatives i sanitàries i societat civil, sempre van tard i amb l’aigua al coll. Ho dic perquè els que proposen solucions màgiques locals, tant si és a favor d’un bon acolliment o d’un tancament de portes, en el sentit que sigui, ens prenen per babaus.