Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic i estructural i, des del 2014, malviu i arrossega un sistema de finançament injust, opac, desfasat i caducat que no respon a les necessitats del país.
El resultat ha estat un infrafinançament estructural que ha posat contra les cordes els serveis públics i ha limitat la capacitat de la Generalitat per garantir-los amb qualitat i equitat. Durant aquest temps no s’ha abordat la reforma pendent, malgrat els reiterats compromisos de l’Estat. Set anys i mig amb la mateixa ministra d’Hisenda evidencien que el problema no era tècnic, sinó polític.
Mentrestant, Catalunya ha continuat aportant molt més del que rep. L’acord d’investidura entre ERC i el PSC va canviar aquest escenari. Per primera vegada, el finançament de Catalunya s’afrontava de manera integral a través d’un paquet de carpetes que es desplegaran progressivament i que culminaran en un nou model estable i més just.
El primer gran pas ja es va fer realitat al setembre: la condonació parcial del deute del FLA. L’acord entre ERC i el PSOE permet condonar 17.103,95 milions d’euros del deute de la Generalitat amb l’Estat, gairebé un 20% del deute total. Menys deute vol dir menys interessos i més recursos disponibles per a polítiques públiques.
La segona carpeta és el nou model de finançament. Un model que ha d’aportar més recursos, 4.700 milions d’euros, un 15,30% de creixement per sobre de la mitjana, que és d’un 11,82%. El model reforça la capacitat del país per finançar els serveis públics essencials, redueix el dèficit fiscal i s’aixeca sobre fonaments estructurals que garanteixen estabilitat a llarg termini. Un model extrapolable a altres comunitats, però que neix de necessitats, demandes i singularitats catalanes rellevants, com la possibilitat d’eliminar les bestretes o poder aplicar de manera opcional l’IVA de les pimes per consum o per recaptació.
Un tercer element clau és la delegació de la gestió dels impostos, començant per l’IRPF. Es tracta d’un pas cap a una capacitat més gran de gestió tributària, singular per a Catalunya, tot i que teòricament extensible a altres comunitats que disposin de l’estructura administrativa necessària.A aquest avanç s’hi suma una quarta mesura: l’increment de competències en normativa fiscal, amb l’objectiu que Catalunya pugui disposar de totes les eines per definir la seva política tributària. També aquí, Catalunya marca el camí perquè té la voluntat política i la capacitat tècnica per fer-ho. En l’àmbit de les inversions, una cinquena mesura: la creació d’un Consorci d’Inversions, acordat entre ERC i el PSC, que actuarà com a instrument executor a Catalunya. Els estatuts ja estan definits i s’estan ultimant amb els ministeris de Transports i d’Hisenda.
A més a més, el nou sistema incorporarà el finançament de les competències singulars de Catalunya (Mossos, Presons...), mitjançant un acord bilateral Estat-Generalitat que es concretarà un cop aprovat el paquet legislatiu. Aquest finançament es farà amb un percentatge addicional de l’IVA, el 22,5%. Això comportarà que Catalunya administrarà el 78,5% de l’IVA.
Tot i no estar dins del marc del finançament, hi ha un compromís derivat de la investidura de Pedro Sánchez que té una incidència important en l’àmbit econòmic i pressupostari del govern del país: el finançament de la recerca científica i tècnica, element clau per al país. Per finançar aquesta competència singular, des d’ERC vam negociar amb el PSOE que l’Estat transferís anualment 150 milions d’euros a la Generalitat per a projectes estratègics. Ja se n’han transferit 300 milions corresponents al 2024 i al 2025.
Aquest conjunt de mesures no és una solució màgica, però sí un canvi de paradigma. Catalunya passa del bloqueig a l’oportunitat, un pas endavant que reforça el país i posa les bases d’un finançament més just, transparent i sostenible, que neix de demandes, necessitats i singularitats catalanes, per guanyar sobirania, més recursos i més futur per a la gent del país.
Mentre alguns viuen, o malviuen, de proclames eternes, el país no s’ho pot permetre. Des d’ERC preferim resultats. Tot això és fum? No. Són diners, són regles noves i són competències. Obrim una nova etapa d’autogovern real, amb un acord de finançament que millora la vida de la gent, redueix el dèficit fiscal com mai i consolida més sobirania econòmica. No és un gest simbòlic: són recursos, capacitat de decisió i resultats concrets. I sí, també ho són per a Terrassa i la seva gent. I sí, gràcies a Esquerra Republicana.