El més freqüent és que la gent gran visqui a casa seva o al domicili de familiars propers, especialment d’algun dels seus fills. Altres, que ja no poden viure a casa seva per les seves limitacions pròpies de l’edat, viuen en residències.
Entre les persones grans que viuen a casa seva és molt freqüent que el seu habitatge sigui seu i que estigui en mal estat i necessiti reformes o que degut al deteriorament de les seves habilitats troba barreres arquitectòniques que no pot superar, per exemple la banyera o la falta d’ascensor, i que amb la seva pensió no sigui possible de realitzar les obres necessàries. Caldria que l’ajuntament, a través d’Habitatge Terrassa, atengui les peticions d’ajuda per realitzar aquestes reformes.
Per altra banda, la Fundació Mútua de propietaris ha creat el programa Sense Barreres per oferir ajudes econòmiques per a la realització d’obres d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en edificis de les persones amb mobilitat reduïda.
Hi ha també persones grans que viuen en habitatges de lloguer i es troben en la mateixa situació quant a les condicions de la seva llar que la propietat no vol assumir. El servei Habitatge Terrassa disposa d’un Servei de mediació per al lloguer que s’encarrega de canviar l’habitatge per un altre que s’adapti millor a les seves necessitats, a canvi d’oferir el seu habitatge a la borsa de mediació. També s’han de considerar algunes alternatives als actuals habitatges unifamiliars: els habitatges protegits i el Cohabitatge.
A Terrassa hi ha alguns habitatges protegits. Un, de titularitat municipal, és el Complex Els telers, amb 46 habitatges de 42 metres quadrats equipats amb cuina, una habitació doble i un bany adaptat. Hi ha un servei de neteja i un suport social. El gestiona Habitatge Terrassa.
També hi ha Las Liras, un centre residencial privat d’apartaments tutelats per a sèniors, amb serveis exclusius i instal·lacions comunes. Són apartaments independents en règim de copropietat o lloguer. Compta amb sistemes de vigilància, seguretat i pàrquing.
El cohabitatge és una experiència que crea llocs de vida comunitària que ja es practica en alguns països d’Europa. També hi ha cohabitatge a Sabadell i Terrassa. El cohabitatge és una modalitat d’accés a l’habitatge que permet a una comunitat de persones viure en un edifici sense ser-ne propietaris o arrendadors, per un termini ampli de temps (de 50 a 100 anys) a un preu inferior al de mercat.
A Terrassa hi ha la cooperativa Projecte Somviure Cohabitatge que es proposa constituir una comunitat on convisquin persones adultes compartint espais i serveis comuns, mantenint la intimitat i la independència econòmica de cadascú.
Finalment, voldríem fer algunes consideracions sobre les residències de gent gran en les que considerem que caldria un nou model de funcionament. El nou model de funcionament hauria de tenir en compte les necessitats dels residents, garantir els seus drets i respecti els seus desitjos en l’atenció i la vida quotidiana. Per fer-ho possible caldria millorar la ràtio de personal l’atenció sanitària i la grandària dels centres, ja que en els centres grans resulta difícil aconseguir un Pla personal d’atenció per cada persona resident.
Tenim l’esperança, però no el convenciment, que l’Ajuntament de Terrassa dedicarà una gran partida en els pressupostos per millorar amb celeritat els problemes relacionats amb l’habitatge del gran col·lectiu de persones grans. Podeu trobar més informació a Habitatge Terrassa al número 30 del carrer Pantà, a les Lires, carrer del Col·legi 41 i Som viure al correu associacio.somviure@gmail.com