Aquest estiu de calors intenses i extenses ens porta a tots els voluntaris d’ADF a ser temorosos, d’una banda, i previnguts, de l’altra. Si anys enrere aquí, als Prepirineus, temíem més els incendis d’hivern que els d’estiu, ara tot ha canviat.
Malgrat que tinguem més humitat que en altres zones, no es pot abaixar la guàrdia perquè els actuals incendis tenen capacitat per avançar a velocitats i intensitats mai vistes ni imaginades.
La preocupació és màxima perquè veiem cada dia incendis arreu del país, alguns dels quals amb característiques que només amb grans mitjans poden ser atacats i aturats. Queda clar que les imprudències es paguen i d’aquí que pagesos i ramaders han extremat la vigilància i canviat les formes i horaris de treballar.
Si s’ha de començar a trenc d’alba, es fa. I tot treball amb maquinària comporta disposar de diversos extintors preparats per actuar. I si les feines són més llargues o àmplies, l’ADF posa un dels seus vehicles, amb mànegues esteses, per poder actuar si salta alguna guspira. Tothom té clar el perill i tothom posa els mitjans per evitar-lo. Mai es pot dir que el risc és zero, però almenys no es permeten actuacions imprudents. Si això fan tots els pagesos i ramaders, cosa semblant s’ha d’exigir als qui venen al món rural. Tenim poques incidències, però encara n’hi ha alguna sorprenent, després de setmanes d’imatges i explicacions en tots els mitjans de comunicació. I em consta que tots els ajuntaments fan servir els seus mitjans per advertir i prohibir. Ningú, doncs, pot al·legar desconeixement de què es pot fer o no en el territori rural.
Pel que fa als voluntaris de les ADF, estem sempre a punt de sortir, si fa falta. Ara bé, també tenim clar que la nostra feina ha d’anar darrere dels bombers més que mai. Catalunya s’ha dotat de més personal professional i ha renovat una part del parc de vehicles, tant terrestres com aeris, i el Govern ja ha anunciat properes convocatòries de Bombers, i noves inversions en material de tota mena.
També ha quedat clar el gran encert del president Zapatero de crear la Unitat Militar d’Emergències (UME). Si abans les seves aparicions i actuacions eren molt limitades, ara ja ningú escatima petició d’ajuda quan veu que l’emergència es fa més gran i complicada. Ho hem vist en el cas d’inundacions. Ara ho veiem en tots els grans incendis. I no solament d’ajuda complementària sinó assumint el comandament general.
Signe dels nous temps i noves condicions és compartir efectius de tota mena, entre Bombers i UME, i darrere de tots ells, els voluntaris de les ADF podem fer una magnífica feina de suport, com és el subministrament d’aigua, o tots els treballs d’intendència. I quedar-nos a rematar la feina, mentrestant deixem descansar els qui han estat a primera línia o han de marxar cap a altres fronts.
En definitiva, continuem sent peces importants de prevenció i extinció, però amb plena dependència dels professionals. I els qui intervenen ho han de fer degudament integrats i equipats, seguint les normes vigents en totes les ADF. La virulència dels incendis ens ha de fer temorosos, però alhora previnguts quan s’hagi d’intervenir.