El 2009, la inversió de l’Estat i les autonomies per als projectes de protecció de la muntanya era de 1.742 milions d’euros. Tretze anys després, el 2022, la previsió global va descendir un 26% menys. Aquests plans disposaven d’una fase prèvia i d’una altra fase executora. La fase previsora, el 2009 era de 350 milions, la mateixa partida el 2022 era de 175,8 milions.
Segons l’Associació Nacional d’Empreses Forestals (ASEMFO), la inversió en prevenció d’incendis es va mantenir estable al voltant dels 330 o 360 milions entre els anys 2007 i 2010, però el 2011 aquesta inversió va caure més d’un 57%. Aquest any, la partida per a prevenció va ser de 142,2 milions, i només hi ha hagut quatre anys consecutius (2017-2020) en els quals s’han aconseguit els 200 milions anuals. El 2021 van ser 168,5 milions i el 2022, 175,8 milions.
El pressupost dedicat a l’extinció d’incendis ha estat repetit successivament, des del 2009 fins al 2022 va ser la mateixa quantitat: 417 milions d’euros anuals per un període de 14 anys. L’any 2012 va ser el que menys es va dedicar a aquesta partida: 329,5 milions. És clar que des dels diferents governs autonòmics i el govern central no han actuat en funció de l’evolució del canvi climàtic.
Els experts de l’Associació Nacional d’Empreses Forestals d’Espanya valoren en 19.000 euros cada hectàrea quan s’actua en un incendi forestal, amb el suport de les universitats de València i Còrdova. Les previsions econòmiques dels poders públics no tenen res a veure amb la realitat.
Segons les dades del ministeri de la Transició Ecològica en el període del 2009-2015, el nombre d’hectàrees afectades pels incendis va ser de 716.173 Ha, que amb el valor unitat s’han gastat 13.607.287.000 euros en el pagament de la seva extinció. Mentre els treballs previs costen 500 euros /Ha, cosa que significa que si la superfície forestal cremada s’hagués protegit més, possiblement havíem gastat 358.086.500 euros, i ens hauríem estalviat 13.249.200.500 euros.
En aquest període 2009-2015, encara no s’havien pres de debò els acords de la Cimera de Río, celebrada el 1992, per a la contenció del canvi climàtic. Ni els acords de Kyoto del 1997, que va ser el primer acord concret de la comunitat internacional en què es va reiterar la necessitat de reduir les emissions de gas d’efecte d’hivernacle per sota del 5% per frenar l’increment de la temperatura global per sota d’1,5 °C respecte al període preindustrial (anterior al 1850). Ni el fracàs de les converses del 2009 de Copenhagen, que es va resoldre prorrogant el Protocol de Kyoto fins al 2020 per intentar reduir les emissions de gas efecte d’hivernacle en un 18% respecte a les dades del 1990.
Les dades del ministeri de la Transició Ecològica del període 2016-2021 els últims 4 anys no s’han publicat encara, ens diuen que les hectàrees afectades a tot Espanya pels incendis forestals van ser 1.088.466 Ha, un 52% més que el període abans assenyalat del 2009-2015.
El 2015, vistes les dades dels científics que el camí marcat de previsió era un fracàs, es va convocar el món a la trobada de París del que es va denominar Conferència COP21, en què es va acordar novament el punt principal: “Intent de frenar l’augment de la temperatura de la terra per sota dels 2 °C del període preindustrial i promoure el desenvolupament sostenible”. Cal recordar que els EUA aporten el 25% global dels gasos d’efecte d’hivernacle.
El 2024, la temperatura global ja era d’1,55 °C per sobre del registre inicial, en aquests dos anys (2025-2026) segur que s’han incrementat les dades, ja estem molt prop dels 2 °C com a barrera per no entrar en un període sense capacitat de retorn. Però sembla que és igual a mitja humanitat, quan el no retorn desenvoluparà molts més factors regressius per al conjunt de la humanitat. Vivim una fase global en què una minoria domina les ments d’una majoria, fruit de la falta de consciència del problema del canvi climàtic.
En aquest segon període, es va implantar el govern de coalició d’Espanya i van aparèixer els feixistes de Vox a les institucions de tot l’Estat espanyol. Un dels seus principis més sòlids és que el canvi climàtic és mentida. I el senyor Santiago Abascal, un “personajillo” nascut del que es va engendrar del franquisme-feixisme. Ara es recreen tots els seus mercenaris institucionals recordant que ells són els que aporten els elements per al canvi d’aquest govern, amb la col·laboració necessària del PP, en els governs autonòmics.
Que aquest fenomen a l’Espanya de les autonomies i que les generacions joves siguin els activistes més grans d’aquests revisionismes ideològics a la història i de la ciència és molt greu. És el reflex del fracàs dels programes educatius de l’Estat espanyol. Quantes generacions són víctimes d’aquesta mentida que va a més? Com no es van detectar aquestes desviacions en els centres escolars? Com podem dormir tranquils quan les comunitats autònomes en mans del PP i Vox ens estan portant al desastre en totes les seves variables?
Quan un govern autonòmic actua amb la irresponsabilitat dels aquí nomenats, i especialment del govern de la Comunitat de Madrid que fa anys que retalla en previsió, perquè Isabel Ayuso és negacionista climàtica provoca que enguany hi hagi amb tres focus actius, 35.000 hectàrees calcinades i més de 60.000 persones desallotjades. En aquestes circumstàncies, i amb 230 efectius menys que l’any anterior, en condicions laborals inacceptables i dependents d’un contracte amb TRAGSA (Empresa de Transformació Agrària, SA), ha licitat 18.857 contractes públics per un total de 9.583,55 Milions els últims anys. El PP madrileny i el Govern central “agraeixen” als bombers forestals el treball que fa anys que es neguen a pagar com cal: salaris de 1.300 euros congelats des del 2010 i anys de retallades en prevenció.
Els incendis tenen un cost econòmic per a les arques públiques molt important, a més, afecten milions de persones i les seves pertinences. Destrueixen la vida en tota la superfície forestal, hàbitats d’animals i genera desertització.
La nostra classe política des del PSOE que actua dins dels límits que l’imperialisme capitalista li imposa, i el PP i Vox responen al sector més reaccionari dels EUA que es diu feixisme dirigit per Donald Trump. No els interessa respondre davant els acords internacionals, perquè ells generen el 25% de l’efecte d’hivernacle global. El seu paper en l’esfera internacional és de bloqueig davant qualsevol iniciativa col·lectiva. Ja hem vist que des del 1990 es parla en l’àmbit mundial en trobades entre governs, però 36 anys després veiem que no han fet res. El canvi climàtic podria arribar a fer perillar la mateixa raça humana en un període relativament curt d’uns 50 anys.
Que es negui el canvi climàtic hauria de ser un delicte penat seriosament. Hauria d’haver-hi una resposta pública des de poders institucionals per contrarestar l’efecte que tenen aquestes mentides en la societat civil. Ja hauria d’estar als centres públics d’educació amb tota la informació necessària per frenar aquesta onada feixista que ja conviu diàriament amb nosaltres i que assumeix un percentatge important de la població.
Les actuals xifres parlen que unes 500.000 persones moren cada any al món per l’efecte de l’increment de la temperatura global, és només el començament. Això no és ideologia, això és vida o mort. Com va dir Gustavo Petro (president de Colòmbia) davant la 79a Assemblea General de l’ONU del 2024: hem d’iniciar la revolució de la vida al món.