Avui és un dia molt important i esperat al servei de pneumologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. Avui els sentiments de gratitud, joia i pena es barrejaran en un còctel que oprimirà alguna gola, trencarà alguna veu i mullarà de llàgrimes alguna galta. Avui es jubila el Dr. Lluís Esteban.
El Dr. Esteban arribà a Mútua de Terrassa a finals del 1992 i aquí ha passat els últims 32 anys. Tota una vida, si més no, laboral. Al cap de poc temps de treballar a la Mútua es va traslladar a Terrassa i des d’aleshores ha passat a ser un terrassenc més.
Amb la seva planta de dandi anglès, el seu rictus impenetrable i les seves exquisides maneres, en Lluís s’ha convertit en un model a seguir per a molts i en un veritable referent a Mútua, tant a dins com a fora del servei de pneumologia. El Lluís és dels que dona lliçons magistrals amb mínimes paraules.
La meva relació personal amb ell (i permeteu-me que ocupi un lloc en aquest text que només li pertany a ell) ha sigut de pocs anys; però no poden dir que no hagi sigut intensa amb una pandèmia pel mig que es va encarregar que ho fos. Malgrat passar situacions duríssimes plegats, mai es va dibuixar desdeny al seu rostre ni vaig sentir una resposta fora de lloc per part seva (encara que fos merescuda). El meu sentiment de gratitud és immens, igual que el de la resta de companys que hem tingut el privilegi de compartir hores de feina amb ell durant tots aquests anys.
Els companys i especialment els pacients i familiars de pacients et trobaran molt a faltar; però ha arribat el temps que et mereixes, el de gaudir de les òperes de Wagner, les lliçons d’alemany, la novel·la negra i de compartir temps amb el teu estimat marit Pere. Gaudeix, Lluís, t’ho mereixes més que ningú.