L’art de la política fa referència a la pràctica i la ciència de governar, incloent-hi la gestió de les relacions públiques i la presa de decisions col·lectives. Implica la gestió de conflictes, la cerca de consens i la implementació de directrius que afecten la vida de les persones.
Vist des d’aquest punt de vista, hi ha força perfils professionals que podrien dedicar-se a aquesta activitat. De fet, polítics purs que hagin cursat la llicenciatura o el grau de Ciències Polítiques n’hi ha ben pocs, recordant que són els estudis propis d’aquesta feina per definició. De fet, aquests estudis són una titulació universitària que se centra en l’estudi de la teoria i la pràctica de la política, incloent-hi les relacions de poder, les institucions, les polítiques públiques i el comportament polític, tant en l’àmbit nacional com internacional. Busca analitzar i comprendre com es prenen decisions, es governa i s’exerceix el poder a la societat. Són la preparació per a una base sòlida per comprendre el món en què vivim i participar activament en l’organització i gestió de les diferents institucions i òrgans de govern.
De la mateixa manera que per construir una autopista són necessaris i obligatoris nombrosos professionals, com enginyers civils, topògrafs, arquitectes, delineants, dissenyadors, etc., per citar-ne uns quants, i de la mateixa manera que per fer una intervenció quirúrgica són necessaris i obligatoris cirurgians, anestesistes, infermers (instrumentista i circulant) i tècnics quirúrgics, entre d’altres, i tots ells amb la seva titulació pertinent i específica, no acabo d’entendre per què els polítics poden desenvolupar la seva tasca sense tenir cap validació de les seves capacitats per fer política.
Ara que vivim una etapa de desemmascarament de la fatxenderia política, dels que tenen la poca vergonya de posar estudis que encara no han acabat, encara que utilitzin termes com “Estudis en...” o “Cursant o acabant estudis en...”, és curiós veure el frau i la martingala que suposa això de treballar de la política. Les titulacions acadèmiques es tenen o no es tenen, posar que s’està “estudiant” una carrera és un intent vergonyós de confondre l’electorat i el mateix partit. Perquè una cosa ens ha de quedar clara, si donem importància als estudis (i així ha de ser), cal que comprovem les titulacions de tots els nostres polítics, de tota l’administració, des del regidor local més desconegut de tots els municipis, fins a les vaques sagrades de la política nacional i estatal, perquè qui menteix en el seu currículum acadèmic no dubtarà a mentir en qualsevol altre tema i si alguna cosa sí que els podem demanar a aquesta colla de vividors és que siguin honestos.
Fer fora tota aquesta gentussa se m’acut complicat, però ara que n’hem posat uns quants a l’aparador, aixequem les catifes de totes les institucions i comprovem si realment han estat honestos a l’hora d’explicar què han fet i què han estudiat a les seves vides i els que hagin mentit fem-los fora sense contemplacions. Serien capaços de vendre la seva mare a qualsevol preu.
Malgrat que la incompetència de molts polítics suposa fins i tot la pèrdua de vides humanes –recordem les hores tèrboles del Ventorro del galtes Mazón–, cal mantenir les alertes enceses davant la gestió que fan els polítics dels nostres interessos i, en aquest cas que citem, fins i tot de la nostra seguretat. Dedicar-se a la política al nostre país no obliga a disposar d’una titulació concreta i tampoc obliga a fer les coses de manera coherent i lògica. Quants polítics que encara hi són haurien d’estar a casa seva o a la presó? La utilitat de la política i dels polítics es mesura per la utilitat dels fets i no pas per les seves declaracions per mantenir-se en el “show business” i viure de fer ballar el cap. Investiguem-los a tots, i aquells que hagin estat mentiders, deshonestos o hagin ficat la mà a la caixa, que tornin els diners i cap a casa.
Charles de Gaulle, primer ministre de França entre 1944 i 1946, va dir: “He arribat a la conclusió que la política és massa seriosa per deixar-la a mans dels polítics”, i, tal com veiem els esdeveniments, tenia tota la raó.