Una ciutat és la suma del que la seva gent ha deixat. Terrassa és una ciutat amb llegats notables. Sense aquests llegats seríem urbanisme de dormitori en una ciutat sense arrels.
El nostre primer llegat diferencial són les Esglésies de Sant Pere, testimoni de l’històric Bisbat d’Ègara, el seu valor arquitectònic, artístic i religiós fa que Terrassa tingui arrels profundes. Tenim també el gran llegat del modernisme i la identitat tèxtil. Que una colla d’industrials tèxtils apostessin no només per la competitivitat de les seves empreses sinó per la bellesa de les seves fàbriques o dels seus magatzems comercials fa que Terrassa mantingui un record digne d’aquest caràcter fort de vella ciutat industrial que és.
Segur que hi havia formes més barates per encarregar a Muncunill una fàbrica, però els empresaris del Vapor Aymerich i Amat van apostar per combinar funcionalitat i bellesa i fer un gran regal a les generacions futures. Que tinguem una ruta preciosa d’antics magatzems tèxtils de quan els comerciants de teixits venien a comprar la roba a la ciutat ens fa diferents és identitat que se sobreposa al temps i és bellesa industrial. Que hàgim tingut tanta gent que ha dedicat dies i nits al teixit associatiu de la ciutat i que ho continuï fent en un moment fort de l’individualisme és molt d’agrair. Fa que la ciutat sigui també els lligams entre la seva gent.
Som la suma dels llegats de molta gent. Dels esforços per crear empreses i llocs de treball, de les lluites per la dignificació del treball i dels barris, de l’impuls de projectes culturals com el jazz o com els castellers. Som la suma de les nostres institucions, de la Cambra de Comerç, de l’Institut Industrial i de la Cecot, de la Caixa de Terrassa i del Banc de Terrassa ja desapareguts, de la Mútua de Terrassa, de l’Hospital. Som la suma del llegat dels sindicats i dels moviments socials. I som també hereus del llegat de l’Església. Som el llegat de les generacions d’immigrants que apostaven per pujar al carro de la prosperitat. Som el llegat de molts esforços que pensaven en la ciutat. I també som la suma dels llegats polítics, dels bons i dels dolents. Som hereus del gran llegat transformador de l’etapa de Royes continuada després per Pere Navarro. Som això, una suma d’encerts i desencerts econòmics, polítics, socials que les generacions acumulem. Terrassa és això.
I a nosaltres ens toca deixar també llegat i cuidar els que hem rebut. Quan hom es fa una casa contribueix a la bellesa o a la mediocritat. I quan hom destina hores a les associacions ajuda a deixar un llegat social imprescindible. I quan hom es dedica a la política també aspira a deixar un llegat. Per curiositat he preguntat a Perplexity (una d’aquestes proveïdores de respostes basades en intel·ligència artificial, diuen que la més afinada en aquest moment) quin seria el llegat que deixaria Jordi Ballart en la seva dècada com a alcalde. Per la primera part de la resposta, posar Ballart en context, es veu que la IA estava molt ben informada. Per la segona part, diu el que ha trobat. Aquí teniu la resposta de Perplexity.
“La informació pública disponible permet identificar sobretot algunes grans línies d’actuació de Jordi Ballart, però no un llistat oficial i tancat d’“obres de llegat”, de manera que la resposta s’ha d’entendre com a aproximada i no exhaustiva.
Context dels seus mandats
Jordi Ballart va ser alcalde de Terrassa entre 2012 i 2017 (aleshores amb el PSC) i va tornar a ser elegit alcalde el 2019 amb la formació municipalista Tot per Terrassa, i va revalidar el càrrec en el mandat iniciat el 2023. Això significa que el seu llegat combina decisions de les dues grans etapes: la primera com a alcalde socialista i la segona com a líder d’un projecte local propi.
Llegat en habitatge i banca
Una de les actuacions més singulars i que més han projectat la seva imatge ha estat l’impuls de sancions a les entitats financeres per mantenir pisos buits més de dos anys, amb Terrassa pionera a Catalunya a aplicar aquest tipus de multes. Aquesta línia s’emmarca en una política de pressió sobre la banca per mobilitzar habitatge cap al lloguer social o assequible.
Municipalització de l’aigua
Un altre eix clau del seu llegat és la decisió de recuperar per a la gestió pública el servei de subministrament d’aigua després d’uns 75 anys en mans privades. La creació d’una empresa municipal d’aigües s’ha presentat com un canvi estructural, amb una forta càrrega simbòlica de control públic sobre un servei bàsic.
Projecte municipalista i model de ciutat
El seu segon gran cicle al capdavant de l’Ajuntament es construeix al voltant del partit Tot per Terrassa, presentat com un projecte municipalista centrat en la ciutat i no subordinat a agendes de Barcelona o Madrid. En aquest marc, Ballart ha posat l’èmfasi en un model de proximitat, l’atenció als serveis bàsics (neteja, seguretat, habitatge, zones de baixes emissions) i la projecció econòmica i industrial de Terrassa com a gran ciutat catalana.
Fins aquí el balanç aproximat de deu anys. No cal que ningú es posi nerviós, ja sabem que això de la IA ha de millorar molt. El tema estrella de la dècada segons aquesta IA és el tema de la municipalització de l’aigua, que sembla que ara a més passa per moments complicats. És un tema en el qual hi ha molta més ideologia que impacte tangible en els ciutadans.
Segur que el llegat serà més exhaustiu del que diu la IA. Ballart, i qualsevol alcalde de Terrassa, hauria de deixar un llegat propi de la tercera ciutat de Catalunya. El llegat ens defineix.
Deixar llegat és important. Deixen llegat els ciutadans, els polítics, els empresaris, els agents socials i veïnals, els que posen hores a les associacions, però per deixar llegat cal posar-hi passió, esforç i saber mirar enllà. Els llegats positius costen molt. Els llegats sempre han de ser més grans que els egos. Si el llegat és més petit que l’ego, només hi ha vanitat. Els pusil·lànimes només deixen un inventari de queixes i de victimisme.
Per sort, Terrassa ha tingut gent que sense grans poclames ha deixat un llegat suficient, algunes vegades extraordinari. Arreu, amb el pas dels anys, només queda la bellesa. La mediocritat si perdura només és per empetitir.