Breus respostes de tres científics de renom internacional exposen certs estudis davant d’idees poc convencionals per a la majoria.
Temes que són convenients a tenir en compte davant d’esdeveniments desconeguts.
El neurocientífic i doctor en Neurocirurgia i Medicina Conductual Karl H. Priban ens diu que la nostra ment pot accedir a una esfera de freqüència holística fora dels nostres límits espai-temps. Aquestes són facultats com la telepatia i les experiències transcendentals, vol dir que estem llegint en una altra dimensió en aquest moment.
El físic teòric nord-americà de la Teoria de l’Ordre Implicat David Joseph Bohm considera l’univers com una mena d’holograma dins d’un procés fisicoquímic, on es poden seguir diversos camins possibles. Si fos possible controlar totes les variables, es podria predir el resultat final.
El bioquímic anglès Alfred Rupert Sheldrake, de la Universitat de Cambridge, suggereix que les espècies biològiques comparteixen camps d’informació i les nostres ments estan connectades al núvol de computació. Això ve a dir que és de la mateixa manera que nosaltres recollim informació del núvol per mitjà de la wifi.
En principi no hi ha gaires dubtes que som un disseny d’un món tridimensional que no entenem les realitats que envolta la nostra existència. Quan s’analitza si som una simulació computacional, és possible que es disparin les alarmes, però no hauria de ser així, tot és possible. Succeeix que tenim una manera d’entendre el món una mica peculiar, quan es tracta de temes relacionats amb camps en què no intervé la ciència, i no hauria de ser així. No s’admet cap altra raó que no sigui la nostra per no lesionar les nostres idees i que les nostres il·lusions no siguin destruïdes. Aquesta és la raó per no afrontar idees noves i profundes que puguin destruir la nostra manera de pensar i sense adonar-nos-en entrem en un bucle destructiu de no evolució.
No obstant això, podem entendre que la nostra ment i la matèria estan completament entreteixides com és sabut i que la consciència i la ment alteren l’energia, i aquesta consciència és energia i l’energia té consciència. Pot semblar tot un pèl estrany, però el nostre cos físic consta de patrons ordenats d’energia i informació i aquesta energia transporta informació conscient als seus estats mentals. Fluctuant i canviant aquesta impremta a cada moment, perquè som més que un cos físic, som una consciència que té un cos i un cervell per expressar diferents nivells.
La interconnexió entre persones produeix al camp un entrellaçament d’energia i connexió, això significa que estem formats per partícules i implícitament connectades més enllà de l’espai-temps. Hem de pensar què significa poder acceptar que existim en el futur, connectats al jo present en una dimensió més enllà del temps. Davant d’aquest paradigma apareixen dubtes, si el passat i present és el mateix, el que passa és un canvi de data al calendari ocupant l’espai en el temps. El potencial de l’univers és una ona de probabilitats d’un camp electromagnètic i una naturalesa d’energia. Si canviem l’estat de ser i som capaços de crear un nou camp electromagnètic que coincideixi amb aquell potencial d’informació, passaríem a una nova línia temporal.
Si el món que vivim és una simulació per ordinador d’algú, aquesta simulació és molt precisa, de fet, és tan detallada que la podem prendre perfectament com la nostra realitat, encara que és l’única prova que tenim. Per descomptat, és probable que la simulació inclogui evidències d’una llarga història sense que aquesta història hagi passat en realitat. Hi ha la possibilitat que una civilització avançada pugui crear un nou univers per fer una computació. La nostra existència en un univers així pot ser considerada com l’escenari d’una simulació, o pot ser una civilització que estigui executant un algorisme evolutiu sobre el nostre univers. Això explicaria l’evolució que presenciem, si és veritat, aleshores la civilització que observa el nostre univers podria anul·lar la simulació.
