Hola, Ramon, potser molts del Servei, el dia en què el Dr. Jaume Campistol ens va anunciar a la Sessió Clínica el teu decés, no sabien a qui es referia. Molts dels oients no t’havien conegut gaire o potser gens. És normal que fos així. Hi ha d’haver un relleu generacional en les professions, s’han de cremar unes etapes... Molt d’acord, però la teva encara no tocava.
Des del gener de l’any passat, 2024, que ens vares convidar a una sessió de jazz a Terrassa, no havíem sabut res més de tu. Moltes vegades jo mateix m’havia preguntat el perquè que no et connectessis a les Sessions Clíniques? No m’hauria costat res de telefonar-te, però no ho vaig fer, cosa que lamento. Vaig tenir el plaer i també diria l’honor de treballar junts durant la teva formació i també després, cosa que em va permetre conèixer-te només una mica, però prou per poder avaluar algunes virtuts de què gaudies, però que mai vas voler ostentar.
Et vares forjar en Neuropediatria amb gran dedicació i amb la cultura de l’esforç i malgrat estar moltes vegades sol, Terrassa va tenir un gran neuropediatre, d’això no en tinc cap dubte. No vares tenir mai mandra de portar els casos complexos a discussió a la Sessió Clínica de les tres de la tarda. Tots ells presentats després d’una preparació prèmium, exhaustiva i digne d’admirar. Jo diria que eres l’únic de tots el professional que prenies notes de tots els casos que es presentaven. Una cosa que vaig aprendre de tu.
Acabada la Sessió t’esperaves el que fos per preguntar, als més experts del tema, els dubtes i qüestions referents als teus malalts. L’entusiasme que sempre mostraves per aprendre va ser una, entre tantes de les teves virtuts. Ja estant amb mi l’any 1984, et vares atrevir a presentar a Puerto de la Cruz a la XVIII Reunió Anual de la Societat Española de Pediatria (SEP), la ponència titulada “Contribución de los estudios electrofisiológicos en el diagnóstico de Síndrome de Guillain-Barré”. Ponència que va permetre diferenciar la síndrome de Guillain-Barré entre formes “axonals funcionals”, de bon pronòstic i recuperació ràpida, de les formes “Axonal lesionals” amb denervació, recuperació tardana i provables seqüeles. Més tard vàrem publicar, sent tu el primer signant, un important treball sobre la malaltia de McArdle. Amb la teva Tesi Doctoral, “Retard psicomotor en el primer any de vida: Sistema informàtic per al seu estudi etiològic orientat especialment als errors congènits de metabolisme”, en català, vares voler mostrar el teu amor al país i a la nostra llengua menystinguda també avui en el món científic i vares escollir dues figures il·lustres, les Dres. Teresa Pàmpols i Mercè Pineda, per dirigir-la magistralment. Tot això ha quedat escrit amb el teu nom.
És un treball immens i meticulós sobre els “Errors congènits de Metabolisme”. Per això abans de començar-la, no vas voler deixar cap fil sense lligar. Vares voler saber la base dels processos metabòlics, formant-te en bioquímica al costat dels entranyables Dra. Maria Antònia Vilaseca i Dr. Rafael Artuch, tot un luxe! Un cop fet això, et vares endinsar amb la tesi. Jo m’atreviria a dir que va ser un avançament logarítmic en la IA aplicada als errors congènits del metabolisme. Avui l’he tinguda altre cop entre les mans, ja que em vares dedicar un exemplar. No va ser pas poca cosa! La recomanaria com a manual de suport i consulta en l’estudi dels errors congènits del metabolisme a tot neuropediatre. Un treball per llogar-hi cadires! Quan la mires, no t’ho acabes de creure. Persona de grans principis morals i socials sòlids. Per això vares fer el que vas fer aquí i a l’Àfrica. Estada que de poc més li costa la vida a la teva estimada muller Beta. Insubornable amb bons sentiments que transmetien tota la confiança. Sempre vas voler ser una persona discreta, passar desapercebut, de no molestar ni els amics. La família, la música, la teva guitarra i la medicina les teves passions. Tots el que t’hem conegut lamentem la teva pèrdua. Hem perdut un gran amic i un extraordinari professional. Malgrat el teu inevitable desenllaç, mostra inequívoca de la fragilitat humana, la teva família, entre ells, els teus fills i la teva esposa Beta, poden estar més que orgullós d’haver-te tingut.
Ramon, durant la teva vida has donat un bon exemple i has deixat una petjada al món. No es pot demanar més.
Tots el que t’hem conegut, mai t’oblidarem, EPD.