Manuel Alavedra Peñalva (Terrassa, 6 d’abril del 1949 – 16 d’agost del 2025)
Bon dia, família i amics del nostre pare, Manuel. Moltes gràcies per ser aquí, avui, acompanyant-nos en un moment tan significatiu i ple de sentiments. El pare ens va deixar, però volem celebrar la seva vida i fer d’aquest moment tan dur i emotiu un record dolç amb tots vosaltres. La meva mare, Katia, la meva germana, Alexandra, i jo, us volem agrair de tot cor que hàgiu vingut. Ens sentim reconfortats de veure tantes cares familiars, tantes persones que ell va estimar i amb qui, ben segur, cadascú hi va viure una relació i històries úniques. Aquests dies n’han aflorat moltes, donant-nos gran alegria i confort.
El pare era una persona de caràcter reservat i discret amb les emocions, però la seva estima i tendresa es manifestaven a través d’accions i valors constants, alguns de molt excepcionals. Ajudava la família i els amics, sempre amb una gran energia i desinterès total. Semblava que no existia cap diferència entre l’esforç i el suport als seus estimats, ja que per a ell tot formava part d’una mateixa passió. La seva serenitat davant les situacions complicades, transmetien confiança l’agradable percepció que, amb ell, tot estava sota control. Una educació i un saber estar innats que el feien ser una persona extremadament respectuosa, tot un cavaller.
Tractava cadascú d’una manera única, amb la capacitat de recordar petits detalls personals. Aquests gestos, tan senzills, mostraven una empatia genuïna i el seu desig de complaure’t i fer-te sentir important. Davant les injustícies, el pare mostrava un caràcter ferm i decisiu. A vegades, la seva contundència podia semblar dura, però era precisament aquesta fermesa la que ens feia avançar i desencallar situacions. Ho tenia tot planificat, documentat i classificat. Res escapava a la seva memòria, un recurs indispensable per a molts. La veritat és que ens ha facilitat a tots una vida més senzilla i despreocupada.
Molts sabeu que ell sempre anava amunt i avall amb una llista de tasques a fer, a la butxaca de la camisa. Ens desesperava una mica, però vist en perspectiva ens va transmetre els valors de l’esforç, la perseverança i, sobretot, del reconeixement. La seva manera de ser era la perfecta simbiosi dels valors de l’avi i l’àvia, tal com es fa referència al recordatori amb el dibuix de l’avi i la poesia “Cocktail Manelet’s life”. Aquesta herència el va convertir en una persona única, i com a fills, ha estat un valuós referent per a nosaltres.
Estem compromesos a mantenir els seus valors i els de la família Alavedra-Peñalva. Avui, més que mai, sentim que no ens ha deixat. Només s’ha transformat en un record que celebrarem cada dia, i en un amor que continuarà inspirant-nos. Gràcies a tots per ser part de la seva vida.