Ara s’utilitza la tècnica de la corrosió del pensament humà, mitjançant faula rere faula, mentida rere mentida, però el més insuportable és que es vulgui derrocar a l’adversari per haver fet accions que es considerin com a mínim irregulars, però que es projecten com a grans projectes de corrupció, i ho diuen tan tranquil·lament en la seu de la sobirania del poble.
El delicte que se li atribueix a Pedro Sánchez a favor del seu germà per a una plaça de músic en la Diputació de Badajoz i els feixistes denunciants acusen de prevaricació i tràfic d’influències, i la jutgessa Beatriz Bidema procedeix judicialment i es demanen tres anys de presó per aquest fet.
He estat funcionari durant 30 anys d’un ajuntament, i he estat un dirigent sindical de CCOO i he viscut en primera línia com funciona tot això. I haig de dir que aquest muntatge sobre David Sánchez no té res d’especial, perquè aquesta conducta, per desgràcia, és la norma general. Aquest tipus d’actuacions abasten a tots els nivells de les administracions. Les 38 diputacions provincials, per les seves característiques específiques, són un apèndix de les administracions locals, que tenen més discreció a l’hora de cometre irregularitats de procediment. La seva gestió pressupostària supera els 23.000 milions d’euros, caramel saborós per a les màfies polítiques d’Espanya. Sovint són utilitzades per a destinar a membres de municipis que interessa llevar d’al mig. O el partit necessita donar-li una retribució, però treballa per a un altre fi de partit.
Les bases dels concursos oposició moltes vegades es fan a mida d’algú especialment que interessa donar-li accés. Jo he conegut casos d’amants d’alcaldes que se’ls facilitava el mateix que ha fet l’exministre José Luis Ábalos. He vist famílies senceres dins d’una mateixa unitat d’obres de brigades municipals. He vist col·locar com a directors d’àrea a personal procedent del mateix partit, però d’altres municipis. He vist l’estructura de “Director de Servei” recaure en les mateixes persones procedents de les joventuts socialistes que durant més de vint-i-cinc anys han anat ocupant tots els llocs de direcció de designació directa, sense més requisit que ser del partit, mentre se’ls exigia un nivell B de català a les senyores de la neteja. Les designacions directes un veritable “colador”. Els càrrecs de confiança en les administracions una altra manera de tenir a militants del partit treballant per a aquest, però cobrant de l’erari públic. Això ho he vist en totes les forces polítiques que han governat a Catalunya. Només de la meva ciutat, puc dir que el 80% de les mateixes persones han estat en l’estructura de comandament més de 30 anys xuclant de l’erari públic.
Jo, per denunciar un intent de prevaricació en un concurs per a la concessió d’un contracte de serveis, em van aplicar un assetjament laboral des de la direcció de serveis generals que em van tenir dos anys bandejat, amb més de trenta anys de servei i 60 anys, sense facilitar-me cap tasca a realitzar, això és un altre tipus de “tortura”. Conseqüències, una depressió enorme i una jubilació anticipada, perdent 140 euros/mes de la pensió. Els regals dins de les administracions són normals, la mala pràctica paternalista del “regalito” per Nadal és una constant.
El que he comentat fins ara és un gra de sorra en el desert. La corrupció a Espanya té els seus orígens en els períodes borbònics, va començar en el segle XVII i encara continua vigent. Segons un estudi realitzat per Francisco Alcalá i Fernando Jiménez Sánchez anterior a la Segona República de la universitat de Las Palmas, si s’apliquessin les mesures estructurals necessàries contra la corrupció per a elevar la nostra qualitat institucional, Espanya incrementaria en un 20% el seu PIB per càpita en un període de 15 anys. Aquesta millora suposaria un increment mitjà anual de l’economia d’1,2 punts/any durant aquest període. Aquestes dades demostren que la corrupció no sols suposa l’enriquiment personal del corrupte si no que és una patologia estructural que empobreix i danya molt seriosament a tota la societat. Les dades conegudes, ens porta a valorar el que ens han robat, el PP (50,6%), el PSOE (41,5%), i (7,9%) altres partits en tota Espanya, suposant aquest espoli global d’uns 125.000 milions d’euros des de 1978.
Malgrat els delictes comesos, els processos judicials i les sentències dictades els justifica delinquir. Val la pena arriscar-se perquè el temps de presó acaba sent com una retirada d’exercicis espirituals en un convent de l’”Opus Dei”, tan comú en els cristians del PP i Vox. La complicitat de l’aparell judicial en tots els nivells de la judicatura és manifestament benèvola, per això al PP li interessa tant controlar els òrgans de govern des del CGPJ (Consell General del Poder Judicial).
Que la corrupció suposi l’1% de pèrdua del PIB anualment, és #greu. En 2022, davant la realitat social d’Espanya on el 27,8% de la població estava en risc de pobresa, més de 5 milions estava en pobresa extrema. La pobresa en els seus diferents nivells ja s’ha instal·lat al nostre país de manera estructural.
Els processos de corrupció es repeteixen constantment. Quan hi ha alguna cosa que es pot gestionar enriquint-se el polític de torn, allà va el delinqüent de torn, com passa ara amb Carlos Mazón, deixeble del moribund Eduardo Zaplana. La gestió de la dana per part de Mazón, un nou escàndol on el president Mazón està adjudicant contractes a dit per a la reconstrucció després de la dana a nou empreses vinculades a casos de corrupció: cas Taula, cas Gürtel, caso Assut, Pavasal SA, FCC Aqualia SA, Becsa SA, CHM Obres i Infraestructures SA, Facsa, Ocide Construccions SA, i el delinqüent de Carlos Mazón remata la seva aportació a l’interès comú aprovant increments retributius per a ell i el seu equip superior al 15%, mentre milers de veïns segueixen amb els seus comerços, habitatges i garatges inaccessibles, i sense cobrar cap ajuda del govern autonòmic.
No podem oblidar el bressol polític de Francisco Franco, Manuel Fraga, Mariano Rajoy i Núñez Feijóo, Galícia. Terra del “terrer” amb vinculacions directes dels seus actuals dirigents amb el passat franquista. La dinastia Baltar a Ourense, quaranta anys governant la província com els pitjors cacics del segle XVIII-XIX. No hi ha lloc de treball que no sigui ocupat per algú vinculat amb els Baltar, l’estratègia d’“estómacs agraïts” vot segur. Els periodistes Cristina Huete i Primitiu Carbajo denuncien clarament a aquesta família mafiosa dels Baltar en el seu llibre “Us Baltar” (Morgante, 2024). Més cacics gallecs, Gonzalo Pérez Jácome, Xosé Cuiña, Francisco Cacharro, seguint el deixant dels Baltar. En aquests 46 anys de “pseudodemocràcia”, on la corrupció ha anat creixent cada vegada més, enfront d’una ciutadania passiva, i que basava la seva participació electoral en el vot útil, sense que el grau de corrupció tingués incidència en el resultat del vot, és una conseqüència molt greu que reflecteix un total desagafo entre una part important de la societat civil i la classe política, sobretot per la pèrdua de la consciència de classe del poble. I la falta total d’escala de valors en aquesta societat civil. El resultat és que 23.862 càrrecs electes del PP i 1.807 càrrecs electes de Vox estan en els tres nivells de les administracions, l’objectiu de les quals és i continuarà sent la destrucció del sistema democràtic i de l’esquerra a Espanya. Aquests 25.669 mercenaris de la manipulació informativa, la mentida i la generació d’odi, són l’avantsala d’un nou cicle polític, cultural i social, on els objectius de destrucció de l’estat del benestar el podran dur a terme plenament, generant més bosses de misèria, que al seu torn, serà la font d’alimentació d’aquestes polítiques feixistes.
Continuem perdent el temps cada dia amb les mateixes notícies sobre el nuvi d’Ayuso, la dona de Pedro i el seu germà el músic, i carreguem-nos al fiscal general de l’estat. Això sí, el rei Felip VI que segueixi el deixant del seu “papà”, i gaudeixin tots junts aquest regal de 4.000 milions d’euros que li han robat al poble espanyol perquè gaudeixin d’una vida privilegiada a costa del poble.