S i heu seguit els articles sobre la gent gran que venim publicant en aquest diari els dissabtes us heu pogut fer una idea dels centres oberts a la participació de les persones grans que es volen mantenir actives.
També us hem informat de les activitats que s’ofereixen al col·lectiu tant als centres que depenen de la Generalitat (els casals cívics i comunitaris) com als que depenen de l’Ajuntament (els centres cívics).
Avui voldríem fer una reflexió sobre com us agradaria viure quan us toqui formar part del col·lectiu de gent gran i com estan vivint aquesta experiència les persones que ja són grans.
Heu reflexionat alguna vegada sobre això? O penseu que vosaltres sereu diferents de la resta de la humanitat i no us fareu grans?
Ara el procés que porta a ser una persona gran seria, més o menys, aquest: de 45 a 55 anys: entre la feina i la família i estar encara “força bé” no es pensa gaire a ser grans. De 55 a 65 anys: progressivament es van veient arribar la jubilació, comencen a arribar els nets, ja no podem fer tot el que fèiem abans, però no es pensa a aproximar-se a centres per a gent gran. De 65 a 75 anys: els nets poden donar encara molta feina, la salut ja no és la que era, sort de poder participar en els viatges de l’IMSERSO i potser podríem fer alguna activitat als centres de gent gran. De 75 a 85 anys: es valora positivament l’alternativa d’apropar-se als centres de gent gran, però com que ja són grans no es poden comprometre amb la gestió d’activitats. Al mateix temps, la salut comença a complicar-se, moltes persones perden la seva parella (majoritàriament moltes dones es queden viudes) i es comença a necessitar l’ajuda dels fills. Més de 85 anys: costa més sortir de casa, la salut empitjora, si els fills no et poden ajudar, potser la solució serà trobar una bona residència...
Com es pot veure, el panorama no és gaire agradable. Per tant, cal que la gent que ara és jove (fins als 45 anys, per exemple) es plantegin no solament com serà la seva pensió (que molts experts ens diuen que seran més dolentes que les actuals pensions), sinó què faran quan siguin grans.
Per poder planificar les coses, cal conèixer les alternatives que tindràs. Per això proposem a totes les persones que es consideren joves que s’apropin a conèixer quines activitats s’estan fent als casals cívics i comunitaris de la Generalitat i centres cívics de l’ajuntament. Ara tots aquests centres estan oberts a tota la població i podran participar directament ells mateixos o els seus fills i filles en moltes de les activitats programades.
I, si s’hi apropen, podran veure que hi ha activitats que no es programen i podran demanar als actuals organitzadors d’activitats que n’organitzin de noves.
Fins i tot, potser, algunes d’aquestes persones joves i dinàmiques es poden incorporar a les juntes directives per respondre a les preferències de les noves generacions.