L’associació d’estudiants UPC Space Program de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) ha celebrat 10 anys des que va revolucionar l’ecosistema universitari. Coets, ròvers marcians, drons sanitaris, globus sonda a 30 quilòmetres d’altitud, satèl·lits de monitoratge d’emergències... Tot això conforma l’impressionant llegat de l’entitat en aquesta primera dècada d’història.
Des del 2016 s’han materialitzat cinc grans projectes reals d’enginyeria aeroespacial que han portat els seus enginys a competicions internacionals amb èxit i que han tingut l’aprenentatge pràctic com a objectiu fonamental. “La nostra associació va néixer a partir de la unió d’esforços de quatre projectes independents sorgits dins del programa Inspire: el Terrassa Rocket Team, el WeCopter de drons, Neslab de globus estratosfèrics i el Terrassa Ground Station”, explica el colíder del programa Nil Solà, estudiant d’Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials. Solà destaca que després han anat sorgint noves iniciatives fins a conformar les missions actuals.
“Ens vam unir per ser més forts, vam, créixer i vam poder ser més ambiciosos i eficaços”, remata el també estudiant Joel Esteve.
Per l’UPC Space Program han passat centenars d’estudiants que ara treballen a les millors companyies del sector aeroespacial. “L’aprenentatge és brutal, fas coses tangibles amb conceptes específics més enllà de la teoria”, defensa Solà. Tot i que la majoria dels 90 o 100 membres actius són d’enginyeria, l’equip destaca pel seu caràcter multidisciplinari. El colíder subratlla que compten amb membres de més de set graus diferents: “Tenim gent, fins i tot químics, de la Universitat Rovira i Virgili, i geòlegs de la UAB”. Aquests, per exemple, aporten coneixements en l’anàlisi de mostres terrestres per al ròver.
Les fites són remarcables. Un clar exemple és que l’UPC Space Program ha esdevingut l’únic equip de coeteria català que ha recuperat tots els coets que ha enlairat i el primer a desenvolupar coets de doble capa.
Cinc projectes capdavanters
Actualment, l’activitat de l’entitat se centra en cinc grans missions. Hi destaca l’equip Ares, l’agrupació universitària de coets amb més integrants de Catalunya. Després d’una dècada d’experimentació, treballen per ser el primer equip de l’Estat en enlairar un coet amb motor de propulsió líquida, el Duc, dissenyat per superar els tres quilòmetres d’altitud. D’altra banda, el projecte Grass compta amb vuit anys de trajectòria i ha consolidat els universitaris com a referents en la creació de ròvers marcians. És l’únic equip classificat durant cinc edicions consecutives a la final de l’European Rover Challenge, un certamen universitari de referència.
En l’àmbit dels vehicles no tripulats, el projecte Atlas centra la seva activitat en el desenvolupament de drons avançats com el Zènit, un dron amb capacitat de vol autònom i manual, dissenyat per transportar i dipositar càrregues sanitàries amb gran precisió.
L’aposta tecnològica Horus desenvolupa Rivo, un satèl·lit d’observació terrestre per prevenir inundacions monitorant les lleres dels rius, el qual aspira a participar en el programa Fly Your Satellite! de l’Agència Espacial Europea (ESA). Gràcies a la col·laboració amb el reprès projecte de globus sonda Zephyros, els estudiants n’han pogut provar part del programari en un llançament a alta altitud per sotmetre’l a condicions properes a les de l’espai.
Precisament, Nil Solà relata que Zephyros va enlairar fa poc un globus estratosfèric fins als 38 quilòmetres d’altitud per una campanya experimental i publicitària conjunta amb la marca d’ulleres Kaleos. L’equip ja havia aconseguit un premi internacional amb la fita dels 30 quilòmetres d’altitud del globus Neslab. “Poder complir 10 anys demostra tot un recorregut de coses que s’han aconseguit i com hem anat evolucionant”, conclou Solà.
L’aprenentatge pràctic com a objectiu fonamental
Més enllà de l’èxit tecnològic, l’essència de l’UPC Space Program és eminentment formativa. Solà assenyala que enfrontar-se a problemes pràctics i reals proporciona una experiència clau. “Et pot donar molta teoria i et pot donar una base teòrica forta, però el que et dona això crec que és un punt que va molt més enllà i que ajuda molt més de cara a entrar en el món laboral”, assegura.
Hi coincideix Gerard Villalta, un jove de 26 anys que cursa un doctorat en anàlisi estructural a la UPC i ha impartit classes a Terrassa. Durant la seva etapa universitària, Villalta va participar activament en el projecte Zephyros de globus estratosfèrics, on va arribar a exercir com a coordinador de la missió. Segons explica, el seu equip va treballar per dissenyar un mecanisme capaç de regular la pressió dels globus, mentre preparaven diversos experiments per enviar-los a bord d’aquests aparells. Per a Villalta, aquesta experiència ha estat un gran impuls, ja que assumir responsabilitats i gestionar projectes va ser la seva millor carta de presentació a les primeres entrevistes de feina. A més, valora l’evolució de l’entitat: “S’ha anat professionalitzant i ara fan coses que en el nostre moment serien impensables”.
- Arnau Reyes
“És una oportunitat inavaluable per als estudiants”
L’egarenc Arnau Reyes, de 29 anys, enginyer de sistemes d’aviònica a DMD Solutions que treballa per al fabricant suís d’avions Pilatus, és un exemple clar de l’impacte formatiu de l’UPC Space Program. Vinculat a l’associació des de fa més de 9 anys, va començar al projecte de coets Ares i el 2020 va fer el salt a Grass. Avui continua vinculat a la construcció del ròver marcià. Per a Reyes, la iniciativa “és una oportunitat inavaluable” per posar en pràctica allò que a les classes no es pot fer. Assegura que viure la realitat de treballar en un projecte amb moltes persones, coordinar-se per departaments, organitzar les tasques i complir amb les dates marcades és un aprenentatge clau pel mercat laboral.
- Eduard Gómez
“Quan hem necessitat gent, l’hem buscat al programa”
Eduard Gómez, de 33 anys i graduat en Enginyeria en Vehicles Aeroespacials a Terrassa, és un dels fundadors de l’UPC Space Program. Més tard, seguint el seu esperit emprenedor, va crear amb dos companys l’empresa Aldoratech. Tot i que va començar com una “start-up” d’enviaments amb drons (com la prova pilot de transport de mostres biològiques a Olot el 2023), la companyia ha anat evolucionant amb la normativa i actualment dona servei a altres firmes que necessiten producte. Per a Gómez, participar en el programa va ser clau per experimentar amb la tecnologia que no es veu a les aules. “Quan hem hagut de contractar gent, l’hem buscat al programa”, explica, prioritzant els perfils proactius que s’impliquen en projectes fora de la carrera.
