Tothom coneix alguna història que no hauria d’existir. Són històries de violències que encara ens travessen com a ciutat, i que famílies, serveis socials, centres educatius, entitats i veïnes intenten sostenir cada dia per acompanyar situacions que mai no s’haurien de viure.
Terrassa ha estat sempre una ciutat pionera en polítiques de gènere. Ho hem defensat, ho hem construït i ho hem fet amb un teixit feminista potent, persistent i imprescindible. Hem creat espais de participació i serveis que altres municipis miren com a referència. I n’estem orgulloses. Però ser pioneres no vol dir que puguem abaixar la guàrdia. La ciutat creix ràpidament. Arribem gairebé a 230.000 habitants i aquest creixement fa més visibles desigualtats que ja hi eren i n’afegeix de noves. Els serveis reben més casos, més complexos i més diversos. I, al mateix temps, tornen a sonar amb força discursos que neguen la violència masclista, que parlen de ‘denúncies falses’ o d’‘ideologia de gènere’, conceptes creats pels partits de la ultradreta que només busquen confondre, dividir i fer retrocedir drets que tenim consolidats. Aquests relats també són a Terrassa: circulen per xarxes, entren a les tertúlies i es colen al debat local per difondre mentides i estendre la por.
Cal continuar avançant per enfortir allò que ja tenim i ampliar allò que encara no arriba a tothom. Per aquest motiu, des d’ERC Terrassa hem presentat al Ple de novembre una proposta de resolució amb demandes concretes per reforçar la resposta de ciutat. Volem que la nova Oficina per als Drets, la Igualtat i la No Discriminació sigui una realitat. No és un detall menor: és una eina clau per ampliar la protecció i assegurar que ningú quedi desatès davant discriminacions o vulneracions de drets. Ens cal més formació per a totes les persones implicades en els circuits d’atenció. Ens calen més recursos especialitzats, més habitatges d’emergència i més mans per sostenir l’atenció diària amb dignitat i rapidesa.
Cal consolidar el Ple de Dones com a eina estable de participació i seguiment. No pot quedar-se en un acte puntual que no s’ha repetit: ha de ser el lloc on la ciutat es pensa, es revisa, es qüestiona i avança amb mirada col·lectiva. Necessitem aquesta estabilitat per combatre el negacionisme amb dades, diàleg i polítiques públiques sòlides.
Terrassa ha de continuar avançant amb ambició i mirada llarga. Perquè la violència masclista no és un fet puntual: és una ombra que condiciona el dia a dia, que mina la confiança, que aïlla i que limita projectes de vida. I massa sovint, quan una dona busca ajuda, es troba un laberint d’obstacles. I això, simplement, no ho podem tolerar.
El 25N no és només una data. És un mirall. Ens recorda qui som i què no podem permetre. Terrassa ha avançat molt, però encara té feina per fer. I el més important: té la força, el teixit i la convicció per continuar avançant.
Ens volem vives. Ens volem lliures. Ens volem amb futur.
I volem una Terrassa que mai es conformi. Que no calli. Que no retrocedeixi. Que faci el que sabem que sap fer: posar la vida al centre, i fer-ho amb valentia.