Terrassa, igual que moltes ciutats del món, commemora aquest 25 de novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, amb el lema “UNEIX-TE per posar fi a la violència contra les dones i les nenes”.
L’ONU en el 1999 va triar aquesta data i va convidar governs, organitzacions internacionals i no governamentals a involucrar-se i coordinar accions per augmentar la consciència pública sobre la violència contra les dones, i va generar projectes per a la seva prevenció i erradicació. Aquesta data recorda a les germanes Mirabal, assassinades el 25 de novembre de 1960 a la República Dominicana per ser dones i activistes en favor dels drets de les dones. L’eliminació de la violència contra les dones i les nenes és un problema mundial perniciós, i es manifesta de formes diverses. Afecta tots els aspectes de les societats i del desenvolupament humà. És impossible ignorar els enllaços que existeixen entre la violència en el si de les famílies i la violència social, estructural i política.
Són moltes les institucions, tant polítiques, religioses, com socials que estan treballant en la prevenció de la violència a les dones i les nenes dins i fora de les famílies. Malgrat el gran avenç que s’ha aconseguit a nivell social, no és suficient, cal millorar la política multidisciplinària i integral que faci possible la difícil tasca de crear famílies lliures de violència. Però perquè els esforços en aquest sentit siguin eficaços, cal la coparticipació de dones i homes, i la intervenció activa de tots els estaments socials. Qualsevol que sigui la mida i la composició de la família, la seva existència no s’ha de basar en el poder sinó en la unitat, la igualtat i el respecte mutu.
Aquesta visió requereix una àmplia gamma d’accions, des de la revaluació dels valors i les actituds fins a la presa de consciència, que la violència es pot presentar de diverses formes i en diferents graus d’intensitat. Aquesta comprensió és el primer pas per combatre-la i prevenir-la. És una obligació i responsabilitat que ens imposa la nostra condició humana. La violència masclista, tant a dins com a fora de la família, és un tema relacionat amb els drets humans, ja que imposa traves al desenvolupament de societats senceres. Aquesta forma de violència està profundament arrelada en els prejudicis culturals i religiosos contra les dones que s’han mantingut durant generacions en tota mena de societats.
La igualtat plena entre tots els éssers humans és un principi fonamental en els ensenyaments bahá’í. I el lloc més important per començar al fet que es produeixi un canvi social és la família. És on ens trobem els pares i mares com a primers educadors, els quals intenten oferir als seus fills i filles el mitjà adequat perquè es converteixin en causa de pau i no de violència, ajudant-los a desprendre’s de tota mena de prejudicis. Avui dia els pares i les mares no ho tenen gens fàcil. Les xarxes socials aporten als nostres fills i filles sense cap mena de restricció, informacions i imatges, moltes vegades falses i enganyoses que ells són incapaços de detectar. L’educació avui en dia és una empresa heroica, una obra d’art. Però en qualsevol art si no fem servir les eines i tècniques adequades, no podrem tenir gaire èxit. Aquestes eines les aconseguirem amb una formació permanent per part de pares i mares, tant materialment com espiritualment, ajudant els fills i filles a interioritzar les qualitats necessàries que inspiren a dur a terme allò que és apropiat i bo per a nosaltres mateixos i per als qui ens envolta.
En les escriptures bahá’í trobem: La família és la base de la vida social. Una família que es basa en principis morals i espirituals sòlids, que respecta i valora les capacitats diverses de tots els seus membres, i on els pares i mares no exerceixen una autoritat dictatorial, sinó que les decisions es prenen de manera compartida en un ambient de diàleg i consulta franca i amorosa, desapareix completament qualsevol mena de violència sigui verbal o física. Cap altre context ofereix tantes oportunitats per aprendre les regles, les normes, els hàbits i els valors que més tard es reproduiran a la societat. Una família d’aquestes característiques esdevé “la font d’energia del món”.
Cada membre de la família té uns drets i obligacions. Els nens tenen el deure d’obeir i respectar els seus pares, i alhora tenen el dret de ser atesos, protegits, i educats per ells. En cap moment s’ha de tolerar cap forma de violència o abús a la família. La integritat del llaç familiar ha de ser defensat per tothom i no es poden violar els drets de cap dels seus membres. Les famílies lliures de violència són les primeres a formar ciutadanes i ciutadans tolerants i solidaris, capaços de convertir-se en agents actius de transformació social.
Bahá’u’lláh, fundador de la Fe Bahá’í (1817-92) va escriure, “El millorament del món pot ser aconseguit per mitjà de fets purs i bons per mitjà d’una conducta lloable i correcta”. I si la família compleix aquests preceptes, esdevingué “Una fortalesa per al benestar”.