Segurament, una de les emocions que més treballo a la meva consulta és l’angoixa, perquè davant d’esdeveniments que no juguen a favor nostre és un element que sovinteja en el nostre organisme.
A la primera sessió sempre cal explicar que l’angoixa, l’ansietat, com qualsevol altra emoció, no és quelcom que es pugui erradicar de manera immediata i definitiva. Les emocions ens acompanyen en el nostre dia a dia i van tenint una manifestació més o menys protagonista en funció d’allò que ens toca viure. Vull dir que la feina no serà eliminar l’angoixa de manera absoluta, sinó que l’haurem de tenir controlada perquè no ens faci patir. L’angoixa no és cap intrusa a la qual hàgim d’expulsar o extirpar, sinó més aviat és com una corda en un instrument musical: si està massa tensa, es trenca i provoca malestar per excés; si està massa fluixa, no sona i ens pot afeblir, per defecte, en el nostre mecanisme i motor de superació. L’objectiu no és eliminar-la, sinó aprendre a “afinar-la” perquè funcioni en harmonia amb la nostra vida.
L’ansietat no apareix del no-res; sovint està connectada a patrons de pensament o comportaments que la reforcen amb el temps. La part emotiva del nostre cervell és reactiu a situacions reals i també a situacions imaginàries, no li interessa si allò que està rebent és veritat o mentida, si és un perill cert o inexistent. La qüestió és que ell ho ingressa com una alerta i posa en funcionament el circuit de l’angoixa per protegir-nos i posar-nos a treballar. Davant d’aquesta situació, és necessari arremangar-nos per destensar la reactivitat dolorosa que ens provoca aquesta connexió del teixit emotiu.
En un cervell jove i modelable com és el cervell infantil i adolescent, aquesta angoixa acostuma a ser molt insistent perquè és un moment en què aquest òrgan encara està tancant alguns mecanismes neurològics definitius. És per això que moltes de les persones que venen a la consulta es troben en aquestes edats juvenils. El cervell adult presenta alguna resistència un pèl més elevada, a causa de les experiències acumulades, però és també degut a això el motiu pel qual costa més fer disminuir els episodis angoixants. El circuit que connecta l’estímul amb la reacció d’angoixa està més arrelat i solidificat.
L’element determinat en aquest control de l’angoixa serà la relació que nosaltres establim amb ella. Si quan apareix oferim resistència i no l’acceptem, anem engrandint el seu poder i fem d’una emoció assumible i que es pot treballar, un monstre difícil de domesticar. Hem d’establir una acceptació d’allò que sentim i saber que tenim moltes estratègies i recursos per poder ballar amb el nostre sentiment d’ansietat. Seria una mica com l’adequació que fem al medi aquàtic. Si al mar ens posem molt nerviosos i oferim molta resistència a l’aigua, la nostra densitat augmenta i és més complicat flotar. Si, per contra, ens relaxem i gaudim de l’aigua al nostre cos, aquesta distensió fa que surem sense problemes. I continuant amb la metàfora, aquesta angoixa, igual que totes les emocions, transcorre en un efecte onada, va i ve, que vol dir que no és perpètua. A partir d’aquí, són moltes les eines que posem en marxa, a la consulta és la feina de cada dia. Podem ressituar prioritats en el nostre quotidià, donar protagonisme absolut al present per davant del passat i del futur, podem saber enfocar aquelles coses que depenen de nosaltres de les que no, i sobretot incidir en la nostra capacitat de decisió per provocar canvis substancials que ens portin a situacions d’autocontrol emocional, tot plegat una gestió de l’angoixa eficaç i eficient que ens permeti transitar en la carretera del benestar.
Per acabar, recordem que l’angoixa no és quelcom que hàgim de curar, sinó que, com en qualsevol emoció que pot aparèixer, hem de saber com donar-li la benvinguda, acaronar-la i proposar-li una bona entesa, d’aquesta manera tant ella com nosaltres ens sentirem molt més còmodes.