L’1 de gener del 2025, Terrassa comptava amb 42.142 veïns i veïnes de 65 anys o més, majoritàriament dones, que representa un 18% de la població total de la ciutat.
Les projeccions fins al 2033 apunten que aquesta proporció continuarà creixent fins a assolir un 21% del total de la població, amb un augment notable de persones de 75 i 85 anys o més.
Terrassa, seguint els patrons de creixement demogràfic del món occidental europeu de baixa natalitat i d’augment de l’esperança de vida, experimenta un envelliment progressiu de la població, així com un creixement de llars formades exclusivament per persones grans. Aquesta situació, mai vista en la història de la humanitat, presenta reptes que cal afrontar i transformacions importants que hem de tenir en consideració.
De la mateixa manera que durant el segle XIX va aparèixer el concepte “infància” com una etapa diferenciada de la vida –fet que va donar lloc a una nova sensibilitat pedagògica i social centrada en les seves necessitats particulars, la protecció i la cura–, i que al llarg del segle XX va sorgir el concepte “adolescència i joventut”, com a període clar de transició entre la infància i l’adultesa. En aquest context, el segle XXI es presenta com l’escenari en què pren forma una nova etapa vital anomenada “sènior” vinculada a l’augment de l’esperança de vida associada a la societat del benestar. A diferència de la infància i l’adolescència, que tenen límits temporals bastant clars, l’etapa sènior només té definit el seu inici —als 60 anys, segons l’Organització Mundial de la Salut, per criteris estrictament biològics— i la seva durada i evolució depenen de factors com la salut, el grau d’autonomia i les circumstàncies personals. És una etapa oberta i flexible, en què cada persona pot construir i viure la seva pròpia experiència vital segons les oportunitats, els interessos i els desitjos que l’acompanyin.
La nostra societat, cada cop més longeva, assumeix aquesta nova franja d’edat com un canvi de paradigma en què tenim l’oportunitat d’afrontar aquests canvis socials amb una nova visió. Les persones grans, els protagonistes d’aquesta transformació, hi tenen molt a dir i a aportar. La longevitat de la nostra societat, lluny de ser només un repte associat a la salut i la fragilitat, es presenta com una gran oportunitat per repensar què significa envellir i com volem viure aquesta etapa de la vida, que pot ser tan plena, creativa i significativa com qualsevol altra.
El canvi de paradigma ens convida a deixar enrere la visió reduïda que associa la vellesa únicament a les limitacions físiques i abraçar una mirada més àmplia: una etapa en què caben projectes, aprenentatges, somnis, noves relacions i, per què no, noves aventures.
Avui, el món és cada vegada més conscient de l’augment de la longevitat i de la importància de tenir un propòsit vital en aquesta important etapa de la vida, que la pròpia vida tingui valor i sentit. I això no només és una qüestió individual, sinó també social. Cal canviar mentalitats paternalistes i discriminatòries. Totes les persones, independentment de l’edat, han de poder desenvolupar-se, trobar el seu lloc a la comunitat, sentir-se valorades i respectades, i saber que segueixen sent útils i aportant valor com a membres actius de la societat.
Cal ser conscients que entre les dificultats per assolir el repte d’una població envellida existeix la persistència d’una barrera invisible que hem d’afrontar juntes i junts: l’EDATISME. Una autèntica xacra social que limita drets, estigmatitza i empobreix les nostres relacions. Combatre’l requereix un compromís ferm de totes les parts: institucions, educació i la nostra actitud quotidiana. No es tracta només de viure més anys, sinó de viure’ls amb dignitat, autonomia, respecte i plena integració a la vida social, cultural i comunitària.
A Terrassa, això implica construir plegats una ciutat oberta, on es van construint xarxes de col·laboració entre les persones, les associacions, els centres i l’administració, creant sinergies que ens enforteixen el teixit social i fa de Terrassa una ciutat que integra totes les etapes vitals del seu veïnat, amb especial atenció a l’etapa sènior.
Des de l’Ajuntament de Terrassa, reafirmem el nostre compromís amb la ciutadania de totes les edats, dedicant especial atenció a les persones grans. Les nostres polítiques no només han de garantir la cobertura de les seves necessitats, sinó també potenciar les seves capacitats, impulsant espais de participació, creativitat i trobada intergeneracional. Així, es respon a la nova realitat demogràfica marcada per una presència creixent de terrassenques i terrassencs majors de 65 anys i a la seva plena integració en el pols vital de la ciutat.