Durant dècades, l’amiant es va utilitzar de manera massiva en la construcció gràcies a les seves propietats: era resistent, econòmic, lleuger i oferia una bona protecció davant del foc. Barrejat amb ciment, va donar lloc al conegut fibrociment, popularitzat com a uralita, que es va convertir en un element habitual en cobertes, dipòsits i altres estructures industrials. Terrassa és una de les ciutats catalanes amb més presència d’amiant. Segons el cens de cobertes amb fibrociment de la Generalitat, al municipi hi ha identificades 1.164 cobertes que contenen aquest material, amb una superfície total de 637.589 metres quadrats. La ciutat figura entre els deu municipis amb més amiant de Catalunya, una realitat estretament vinculada al seu passat industrial. Per tant, la llei aprovada al Parlament per a l’erradicació definitiva d’aquest material és molt esperada. Ara només cal que es fixi un calendari perquè la retirada sigui com més aviat millor.