El docent del segle XXI no és sol un transmissor de coneixements, sinó un facilitador de l’aprenentatge, un mentor i una guia que acompanya els estudiants en el seu procés de descobriment i creixement.
Aquest enfocament requereix que els docents adoptin noves habilitats i estratègies per fomentar la creativitat, el pensament crític, la col·laboració i l’adaptabilitat en els seus alumnes, i que es preparin per afrontar els desafiaments que planteja el futur. Una mena de “Braveheart” basada en la vida de William Wallace, un heroi nacional escocès que va participar en la primera guerra d’Independència d’Escòcia. Un líder que tothom seguia per la seva oposició a la traïció del rei Eduard I d’Anglaterra que envaeix i conquesta Escòcia després de la mort d’Alexandre III d’Escòcia, que no va deixar hereu al tron. Una figura definitiva per assolir un sentiment de compromís i esforç.
El docent actual és això. Un acompanyant en el camí de la investigació, l’experimentació, i l’estímul de l’alumnat, a través de la comparació d’idees, la presa de decisions i la solució dels problemes d’aquells coneixements i habilitats que són cabdals en l’aprenentatge útil de les persones. Un docent no explica, provoca i promou processos d’assimilació de situacions que siguin òptimes per a la vida. Un docent no avalua, no emet judicis, senzillament identifica competències i talents en cadascun dels seus alumnes per oferir oportunitats d’adaptació i concordança amb la societat, sense excloure a ningú. Un docent ofereix la seva mà a infants i joves, acompanyat per les seves famílies, per desenvolupar un cablejat neuronal intens, reactiu i connectat, precipitant una vinculació amb la realitat, la que sigui, que garanteixi el gaudi de l’èxit i l’assimilació dels fracassos des de la neutralitat necessària per saber que de vegades la vida ens ofereix bons moments i de vegades circumstàncies doloroses. Un docent és l’últim reducte de la reflexió, la coherència i la congruència, un garant de l’educació en majúscules.
Una societat plena de desafiaments com la globalització, la competitivitat laboral, les xarxes socials, l’acceleració de la informació, l’augment descontrolat dels fenòmens migratoris, la radicalitat política. Estem davant d’un entorn cada cop més estressant, més selectiu i complicat. Les persones joves es veuen immerses en una constant pressió per aconseguir l’èxit, mantenir-se connectades i adaptar-se a un ritme frenètic de vida. És justament aquí quan la figura del docent i els centres educatius tornen a aparèixer com a orientadors de tal magnitud de variables i versatilitat. Cal endreçar i donar sentit a tot el que ens arriba des d’un munt d’inputs presencials i tecnològics. El docent filtra, selecciona i aporta la lògica i la mesura necessària per obrir les portes a un món altament complex.