El sector aeroespacial català està creixent com mai. L’any 2022 es va crear el hub d’empreses de sectors emergents i estratègics catalans anomenat Digital Catalonia Alliance (DCA) a la qual pertany l’associació Cosmic Research de l’ESEIAAT de la UPC, que tinc l’honor de presidir.
La DCA va aplegar als seus inicis 450 empreses, però només 40 eren del sector espacial.
Quatre anys després el total d’empreses associades és de 779, de les quals 140 són de la indústria de l’espai. Aquestes xifres exemplifiquen a Catalunya una clara tendència a l’alça, tant en nombre de socis com d’iniciatives i subvencions per a la realització de projectes aeroespacials.
Així mateix, enguany tenim ja sobre la taula l’estratègia Catalunya Espai 2030, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya que mostra la voluntat del govern en mobilitzar el sector. En aquest context, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (l’IEEC) juntament amb l’Space Skills Alliance (un “think tank” que neix per proveir de talent al sector aeroespacial) estan preparant un estudi per identificar quins perfils busquen i necessiten les empreses aeroespacials. Justament, va ser la cerca de talent un dels temes més parlats durant l’última jornada de la DCA. Com es pot potenciar el sector i trobar els perfils que necessita el sector? A parer meu, la resposta rau a l’educació.
A Cosmic Research he pogut veure com estudiants que no sabien absolutament res de com es dissenya, fabrica, opera i llança un coet, han fet autèntiques meravelles. El 2021 la generació anterior a la nostra van culminar la seva estada universitària tant a l’ESEIAAT de la UPC com a la nostra associació amb un rècord d’alçada de coet monoetapa universitari nacional amb el coet Bondar, que encara avui és vigent. Fa dos anys vaig poder formar part del primer equip nacional de la història que va ser admès a la competició de coeteria universitària més important del món, l’Space Port Amèrica Cup, als EUA, i vam llançar el coet Lucid a la màxima categoria de 9 km. A més, durant gairebé vuit anys, hem fet servir els nostres coets Christa per portar a la realitat els experiments de la competició CanSat, on estudiants d’ESO i batxillerat fan satèl·lits de la mida d’una llauna.
D’altra banda, aquest any he començat a treballar com a professor de secundària a l’escola Balmes i he pogut veure com els nens queden bocabadats quan els dic que al meu temps lliure faig coets, i els ensenyo una foto de l’equip amb els nostres enginys espacials. En aquesta escola, també m’encoratja veure nens de 12 anys treballant en la construcció d’un robot a casa i que volen aprofundir a l’escola en la seva tecnologia.
Aquest jovent que he vist té un denominador comú: la passió i la dedicació per la tecnologia. Passió i dedicació per entendre aspectes complexos, que no trobes a l’aula; per buscar suport, solucionar els problemes que apareixen, i per trobar per tu mateix la clau que fa realitat els teus projectes. Per tant, la meva experiència em demostra que podem arribar on ens proposem, això sí, amb el suport adequat, que no sempre és fàcil d’aconseguir, independentment de l’etapa formativa on estiguem. Perquè no solament som estudiants apassionats. Som homes i dones joves als quals els agrada complicar-se la vida, aprendre més, explorar límits, fer sacrificis personals, i aspirar a esdevenir l’avantguarda de les pròximes generacions. Els antics membres de Cosmic Reseaerch que avui dia treballen a empreses de coets i del sector de l’espai a Europa, a l’Agència Espacial Europea, o al sector aeroespacial als EUA, són bons exemples d’això que explico.
A Cosmic Research ens sentim plenament integrats al sector espacial. Estem ara en període de formació universitària i ja ara volem ser-hi presents activament, perquè volem apropar el coneixement, formar els nostres membres, sembrar vocacions entre les noves generacions i, sobretot, invertir tot el nostre temps en créixer tecnològicament per anar pujant de nivell. Sabem mantenir i transmetem el nostre coneixement a les futures generacions.
Explorem contínuament les nostres capacitats; som pedrera de talent, i volem ajudar en la consolidació i creixement del sector espacial a Catalunya.
Tot ho farem amb el suport necessari, perquè tot i que tothom reconeix que els estudiants del present som el futur del sector aeroespacial a Catalunya, paradoxalment som l’esclavó més vulnerable de la cadena, ja que tenim menys capacitat que ningú per trobar finançament per als nostres projectes. Tanmateix, som optimistes, perquè si no ho som, no podríem enlairar coets a 9 km d’alçada amb uns recursos que són 90% passió per la tecnologia i, per descomptat, el nostre talent.