Aquestes partícules, amb una mida inferior a 5 mm, ja formen part de la nostra vida quotidiana: les respirem, ingerim i les podem trobar en quasi tots els ecosistemes del planeta.
Les últimes investigacions confirmen que han arribat fins i tot a les zones més remotes de la Terra com l’Antàrtida.
Els microplàstics poden procedir directament de productes sintètics o de la degradació progressiva de peces més grans de plàstic. Però una de les fonts més importants de microplàstics no són les bosses o ampolles que llencem, sinó la roba que portem cada dia. La roba que fem servir pot contenir fibres sintètiques com polièster, poliamida, etc. Materials versàtils, resistents i econòmics, però que s’han convertit en una de les principals fonts de contaminació de microplàstics. L’Agència Europea de Medi Ambient (EEA), estima que a Europa les fibres sintètiques representen aproximadament un 8% de tots els microplàstics que arriben als oceans, mentre que a escala mundial aquesta proporció pot arribar fins al 35%.
Quan utilitzem o rentem la roba, la fricció, el moviment i la temperatura fan que les peces de roba desprenguin aquests microplàstics que acaben entrant als sistemes de sanejament i, finalment, als rius i als oceans. A més a més, existeix un detall important: la major part dels microplàstics s’alliberen durant els primers rentats. Per tant, el model “fast fashion”, basat en la producció ràpida i la renovació constant de col·leccions, ha incrementat la problemàtica.
La indústria tèxtil es troba davant d’un punt d’inflexió. L’estratègia europea apunta clarament cap a un model circular en què la sostenibilitat estigui present des dels primers passos de producció. No es tracta només de reciclar més, sinó de produir millor, prioritzant materials de menor impacte i allargant la vida útil de les peces.
Per avançar cap a aquesta circularitat, el disseny juga un paper decisiu. L’EEA destaca que concebre els productes perquè siguin més duradors, reparables, reciclables és una de les vies més efectives per reduir la contaminació en origen. També ho és millorar la separació i recollida de residus tèxtils. En aquest camí, instituts de recerca com l’INTEXTER de la UPC tenen un paper fonamental. Des de l’Institut es treballa per quantificar l’alliberament de microplàstics, millorar els processos de producció i estudiar noves solucions de reciclatge que ajudin a minimitzar aquest impacte.
La indústria té un repte complex però també una oportunitat única. Els futurs enginyers i enginyeres del grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil de l’ESEIAAT seran fonamentals per incorporar la sostenibilitat, la circularitat i la innovació en el sector tèxtil, ja que es formen precisament en aquests nous models productius i en el desenvolupament de solucions que permetran avançar cap a un futur tèxtil més responsable.