Cada 10 de setembre, el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, ens recorda una realitat alarmant: més de 700.000 persones moren cada any al món per aquesta causa.
Tanmateix, continua sent un tema tabú, envoltat de silenci i estigmes. Parlar de suïcidi no el provoca; al contrari, pot ser el primer pas per salvar una vida.
A Espanya, el 2023 es van registrar 4.116 morts per suïcidi. Malgrat que el 2024 les dades provisionals reflecteixen un descens del 6,6% –fins a 3.846 morts–, el suïcidi continua sent una de les principals causes de mort externa.
Els adolescents són molt vulnerables: un estudi recent liderat per la Universitat Rey Juan Carlos i la Universitat Oberta de Catalunya revela que el 19,8% de joves de 14 a 17 anys han pensat a suïcidar-se, i el 15,7% ho ha intentat en l’últim any.
Factors de risc
L’Associació Americana de Psiquiatria (APA, 2013) identifica que haver intentat suïcidi prèviament és el factor de risc més fort: com més intents, més possibilitats de repetir. Altres elements que incrementen el risc són: problemes de salut mental, pèrdues importants —com la feina en majors de 50 anys—, dificultats econòmiques, violència de gènere, aïllament o manca de suport social.
Per què ens costa tant parlar-ne?
El suïcidi continua sent un tabú. La mort ja incomoda, però parlar del suïcidi xoca amb creences profundes: protegir la vida, por al judici, vergonya. Però aquest silenci mata. El mite que parlar de suïcidi l’incita és fals: parlar redueix l’aïllament, alleuja el dolor i pot prevenir una tragèdia.
Mites que hem de trencar
“Qui se suïcida és dèbil o covard”; “si algú ho diu, és només per cridar l’atenció”; “si ho té decidit, res no l’aturarà”; “parlar-ne pot provocar un contagi”. Totes són falses i perilloses. Moltes persones que se suïciden han estat en conflicte entre la vida i la mort fins al final. Una paraula sincera, una escolta atenta, poden marcar la diferència.
El poder del llenguatge
Evitem expressions com “va cometre suïcidi” o “suïcidi reeixit”, que carreguen de culpa. És millor dir “va morir per suïcidi”: més humà i respectuós.
La meva experiència personal
Fa anys vaig travessar una depressió i vaig pensar a posar fi a la meva vida. El més dur va ser el silenci. Però un dia, a l’hospital, algú em va dir: “Si tornes a sentir ganes, truca; estem aquí”. Aquesta escolta em va salvar. En molts casos, el que es desitja no és morir, sinó fugir d’una realitat que fa massa mal. Per això, amb paciència i suport, tot pot canviar. Sempre hi ha esperança.
Eines per a la prevenció
En cas de crisi, pots recórrer a la línia 024, disponible les 24 h, o marcar el 112 en emergències vitals. A Catalunya, des del 2022, el 061 Salut Respon ofereix atenció especialitzada dia i nit.
També pots crear un pla de seguretat personal –la “targeta tallafocs”–, un recurs breu, descarregable i imprimible amb senyals d’alerta, telèfons de suport i passos a seguir en moments difícils. Portar-lo a la cartera o deixar-lo visible pot ser un recordatori tangible que mai estàs sol/sola.
Trencar el silenci és salvar vides
Per prevenir el suïcidi cal que actuem com a societat: famílies, escoles, mitjans i administracions. És clau escoltar sense jutjar, acollir sense minimitzar i actuar sense invalidar.
El silenci mata, però la paraula pot salvar.