La IA ja ha arribat i ja està actuant. Totes les prediccions ens diuen que el seu ple desenvolupament produirà una profunda disrupció de la realitat actual, i crearà una revolta algorítmica amb molts i millors recursos.
La nova era de la IA està immersa en un context mundial de greus inestabilitats i conflictes, amb una molt preocupant crisi de valors humans i de respecte a la vida. No cal entrar en detalls. Hi hem d’afegir les conseqüències de la degradació climàtica. Tot això tindrà la seva influència en aquesta gran transformació. Els experts en IA ens alerten del gran poder de transformació positiva que promourà.
Una molt útil aportació que ja ens ha regalat la IA és en el camp de la comunicació. Ens facilita informació ràpida i ben argumentada, amb diferents models d’aplicació i plataformes amb una bona capacitat de raonament lògic.
Però, al mateix temps, no hem de menystenir un ús denunciable per part de grups amb molt poder, que interactuaran amb nosaltres per generar influència a favor dels seus interessos, al marge dels nostres. Haurem d’estar atents per evitar caure en aquestes superposades actuacions d’afalagament emocional.
He esmentat les emocions. Pretenc que siguin el punt central d’aquestes reflexions, i valorar les seves influències en l’era de la IA.
Per fer-ne un tastet il·lustratiu, situem-nos en l’àmbit de la salut.
Es preveu que la IA tindrà un gran impacte positiu. Es podran fer recerques de més profunditat, portadores de solucions per a determinades malalties, patologies i trastorns greus que encara són inabordables.
Òbviament, tot això serà un gran progrés generador d’esperança, optimisme, felicitat i qualitat de vida. Però ara us convido a entrar en un altre àmbit. Si fem una mirada a la presència de la IA en el sector de la indústria, hem de valorar dos tipus de repercussions emocionals: d’una banda, satisfacció per les millores competitives d’alt voltatge, tenint més marge per a la creativitat i la innovació. S’incorporaran robots intel·ligents, humanoides i agents artificials, aquests ben dotats de capacitat de comunicació i d’assessorament, que podran assumir molts serveis, no només a les empreses, sinó a tots els àmbits en què puguin fer aportacions.
Però tot això tindrà greus conseqüències. Totes aquestes aportacions absorbiran molts llocs de treball.
Hi ha un estudi recent fet a Espanya que ens diu que, en els propers deu anys, es preveu perdre entre 2,3 i 3 milions de llocs de treball. La IA només en crearia uns 1,6 milions. El saldo, per tant, és negatiu.
Això, com és evident, comportarà un fort sotrac econòmic i emocional per als milers d’afectats, i generarà molt patiment i preocupació per un futur incert, amb un mercat de treball digitalitzat i, per tant, molt selectiu.
Aquestes problemàtiques són poc ateses per la IA. Penso que és a causa del fet que no té emocions, i això és una important limitació, donada la transcendència que tenen en la capacitat de gestionar el desenvolupament personal global i en l’encarament de conflictes i reptes.
Hem de tenir en compte que les emocions són energia mental en acció i formen part essencial del nostre desenvolupament mental integral. La nostra ment té dues importants dimensions: la capacitat cognitiva, que és la que ens ajuda a analitzar de manera racional les coses que fem i que ens passen, i la intel·ligència emocional, que ens impacta emocionalment i és essencial per a la presa de decisions i per poder gestionar la realitat que vivim.
Les emocions són subjectives, però des d’aquesta posició ens connecten amb el nostre entorn, ens mobilitzen cap a l’acció i esdevenen fonamentals per a una adequada adaptació a les noves realitats.
La IA, que navega en un contingut tecnològic sense aquest suport emocional real, intenta suplir aquesta important carència amb patrons de llenguatge de simulació emocional revestits d’una falsa empatia amb l’usuari, intentant que se senti satisfet, content i valorat, recorrent inclús a expressions aduladores per aixecar la seva autoestima i no qüestionar la resposta. Voldria aquí esmentar uns advertiments de les universitats de Stanford.
En un estudi que van fer sobre els agents i xatbots, d’ús molt intens per molta gent, van analitzar la relació que fomenten. Van concloure que no només comença a influir en els coneixements de les persones, sinó simultàniament en com es valoren a si mateixes. També van comprovar que l’afirmació constant d’una IA aduladora que no qüestiona les opinions dels usuaris, sinó que més aviat els dona respostes excessivament complaents i, a vegades, poc sinceres, elimina la capacitat de pensar analíticament.
Entre els que menys capten aquesta limitació hi ha els adolescents i joves, que han descobert que la IA els pot aportar solucions fàcils i ràpides, i elimina la necessitat d’entrenar la capacitat mental i evolucionar creativament.
Hem d’intentar afrontar les noves realitats que imposarà la IA amb una actitud positiva, però, alhora, analítica, i saber aprofitar tot allò de bo que ens pot aportar i, al mateix temps, saber defensar-nos d’un ús perillós.