L'últim desafiament físic de moda als gimnasos

Si freqüenteu els gimnasos haureu sentit a parlar de l’hyrox. Es tracta d’una prova que combina vuit curses de resistència d’un quilòmetre cadascuna amb  vuit estacions d’exercicis funcionals. Es tracta del darrer desafiament físic de moda, una especialitat pensada per a atletes i esportistes de tots els nivells i que provenen de les més variades disciplines.

La seva principal particularitat és que cada competició inclou exactament els mateixos exercicis, distàncies i formats a tot el món, una circumstància que permet establir comparacions directes entre tots els atletes.

El hyrox està agafant el relleu del crossfit als principals gimnasos. En els darrers anys està creixent el número d’espais on es pot practicar i cada vegada són més els joves que s’hi inicien i comencen a participar en les competicions que s’organitzen tant a nivell nacional, estatal com internacional.

Es tracta d’una disciplina que no té ni deu any de vida. No l’hem importat dels Estats Units, com tantes altres, sinó que va arribar d’Alemanya. Va ser creat l’any 2017 per Christian Toetzke i el jugador de hockey alemany Moritz Fürste, que es va proclamar campió olímpic als Jocs de Pequín 2008 i Londres 2012. El seu objectiu era oferir un repte esportiu estandarditzat que fos accessible a una àmplia audiència.

L’hyrox va arribar a l’estat espanyol fa només cinc anys, el 2021. Des de llavors, ha anat creixent de manera exponencial en popularitat a ciutats com Barcelona, València o Madrid. També a Terrassa.

La competició de hyrox consta de vuit estacions d’exercicis, intercalades amb vuit segments de cursa. Es tracta d’”SkiErg” (màquina d’esquí de fons), “sled Push” (empènyer el trineu), “Sled Pull” (estirar del trineu), “Burpee Broad Jumps” (salt de llargada amb “burpees”), “rowing” (rem), “Farmer’s Carry” (passeig del granger, amb pesos a cada mà); “sandbag lunges” (passes llargues portant sacs de sorra), i “wall balls” (llançaments de pilota medicinal).

Apte per a tothom

Contràriament al que pugui semblar, el hyrox és una disciplina apta per a qualsevol edat, sempre que s’estigui en bona forma. A més, la practiquen més dones que homes. La categoria més accessible és la Open, on els pesos i les dificultats són moderats. Els més avesats poden optar per la categoria “Pro”, on l’exigència és màxima i els pesos són força més elevats. S’hi pot competir tant a nivell individual com en dobles (homes, dones o mixt), amb la possibilitat de compartir les càrregues. Hi ha també relleus, on participen equips de quatre persones i cadascuna realitza dos exercicis i dos segments de cursa.

Una competició de hyrox té una durada mitjana d’entre 60 i 90 minuts. Els més experimentats poden fins i tot baixar d’una hora.

Rècord del món

Actualment, el rècord del món masculí Pro es troba en 53 minuts i 22 segons i es troba en poder de l’atleta nord-americà Hunter McIntyre, conegut com “The Sheriff”. 

Un dels centres on es practica el hyrox a Terrassa és l’Anytime Fitness de l’avinguda de Josep Tarradellas. Aquesta mateixa setmana han dut a terme la primera sessió. l’Oriol Garcia és el seu entrenador. “El hyrox és un esport innovador que està aterrant amb força. És una disciplina d’alta intensitat que et permet treballar tot el cos tant a nivell de força com de resistència”. Té punts en comú amb el crossfit, per bé que el hyrox “va una mica més enllà en cardio i també combina diferents metodologies”. Si el crossfit se centra més en la força, al hyrox es combina la força amb la resistència, que és el punt clau.

Sosté Garcia que no tothom qui practica el hyrox té intenció de competir oficialment. Molts ho veuen com un entrenament saludable. “El pot practicar gent de qualsevol edat, sempre que estiguis bé a nivell físic. Requereix força, però especialment tenir energia i ganes de practicar-lo”.

Un dels avantatges del hyrox és que “et permet competir contra tu mateix, però també aspirar a batre el temps de qualsevol company. El que vol la gent que el practica, però, és passar-s’ho bé. Són entrenaments en grup on la gent s’ho passa realment molt bé”, explica.

Sentir-se realitzat

Al Gold’s Gym Terrassa de la carretera de Castellar, més d’un centenar d’usuaris practiquen el hyrox en diferents grups. El seu entrenador és el Sergi Garcia, un apassionat d’aquesta disciplina. “Tenim gent de totes les edats, des de 16 anys fins a més de 60. La franja majoritària està entre els 20 i els 40 anys. El hyrox està guanyant terreny al crossfit, que és més tècnic”. 

Defineix el hyrox com “un treball molt funcional que combina la càrrega amb la força. És molt intens. Acabes rebentat i et sents molt realitzat. El concepte de comunitat també és molt important. Pots entrenar pel teu compte, però l’ambient que es genera en una classe és genial. Cada vegada tenim més gent que el vol practicar”, assenyala.

“El més bonic és que veus cossos de tot tipus”

La Núria i la Laia, de 25 anys, van descobrir la disciplina a través de les xarxes socials. L’ambient i la diversitat de cossos sembla allunyar-les dels gimnasos convencionals

El hyroxha deixat de ser una simple tendència per consolidar-se com el fenomen esportiu del moment. Però si hi ha una dada que en defineix l’èxit és el seu caràcter inclusiu: actualment, més del 40% dels participants a tot el món són dones.

Aquesta competició de fitness, que combina vuit quilòmetres de cursa a peu amb vuit estacions d’exercici funcional, ha trobat a Terrassa dues clares ambaixadores d’aquesta efervescència femenina: la Núria Òdena i la Laia Cabrera, totes dues de 25 anys.

Com moltes joves, el seu primer contacte amb l’esport va ser a través de les xarxes socials. “Vaig descobrir el hyrox a través de TikTok; em cridava l’atenció la part de superació personal i l’energia que es veia, amb els outfits, la música alta i l’ambient”, explica la Núria. Totes dues van fer el pas des del crossfit: la Laia s’hi entrena de ple des del gener, mentre que la Núria ho combina amb el running, una disciplina pura que confessa que li avorreix una mica: “La idea de combinar un quilòmetre de carrera amb una estació d’exercici funcional em va encantar”.

Una combinació atractiva

Aquest format dinàmic és un imant per al públic femení, que històricament sovint quedava relegat a certes zones dels gimnasos. “Actualment s’està perdent la por als entrenaments de força i a aixecar pesos”, afirma la Núria. “El més bonic és que veus cossos de tot tipus representats. Això motiva perquè penses: ‘Si ella ho fa, jo també puc’”. Segons la terrassenca, es crea un ambient sa i inclusiu, molt lluny de “la noia jove que es queda arraconada a la zona de màquines per vergonya o por de sentir-se jutjada”.

A més, el format permet competir en parelles i fer pinya, un factor clau en l’èxit femení: “Poder-te preparar amb algú és fantàstic, perquè vols fer-ho bé per tu i per l’altra persona, i t’animes mútuament”. La Laia es va estrenar fa dues setmanes a Barcelona, i la Núria, que va debutar l’abril del 2025, ja prepara la seva quarta cursa per a aquest novembre.

No et comparis

 

Després d’una primera cita que descriu com una “cura d’humilitat”, la Núria va canviar la gestió mental de la pressió: “Ara em dic a mi mateixa: ‘Ets aquí perquè vols, has pagat per fer això.’ Quan estic patint, somric; no soc atleta olímpica, vinc a passar-m’ho bé, a animar les noies que veig patint i a somriure quan veig el meu nòvio animant-me”.

A qualsevol egarenca que s’ho estigui pensant, el consell és provar-ho de cor, evitant les comparacions. “Un cop entres en aquest món, és molt fàcil infravalorar-te i pensar que has fet un mal temps”, avisa la Núria, recordant la importància de valorar l’esforç propi: “Només pel fet d’acabar-ho, ja és una gran fita”.