El 20è Fòrum d’Empreses de l’Eseiaat, celebrat aquest dimecres als exteriors de la universitat, ha tornat a evidenciar la gran demanda de talent enginyer que genera la indústria catalana. Amb la participació de 70 empreses i institucions i, com a gran novetat, 16 grups de recerca universitaris, la jornada ha reunit centenars d’estudiants i curiosos que han pogut guiar-se per a trobar possibles guies pel seu futur.
Més enllà de la tradicional connexió amb el teixit empresarial, aquesta vintena edició ha volgut posar el focus en la recerca com a sortida professional. Per primera vegada, grups d’investigació del campus han compartit espai amb les empreses per apropar la realitat de l’R+D+I als estudiants.
El sotsdirector d’Empresa i Recerca de l’Eseiaat, Lluís Gil, assegura que la universitat té l’obligació de visibilitzar aquesta activitat. “Els estudiants passen per la universitat i sovint no perceben que els professors fan recerca. La majoria acabaran treballant en empreses, però també hi ha joves amb vocació d’investigar, descobrir i experimentar”, explica. Segons Gil, la recerca universitària permet continuar desenvolupant coneixement i, alhora, connectar-lo amb necessitats reals de la indústria.
En aquest sentit, defensa que la recerca i l’empresa no són mons separats. “La major part de les empreses fan innovació perquè, si no, moririen al mercat. El que passa és que moltes vegades no tenen temps ni recursos per desenvolupar-la com voldrien. Aquí la universitat complementa aquesta activitat aportant coneixement, infraestructures i personal investigador”, afirma.
Tot i això, reconeix que encara són pocs els estudiants que opten per aquesta via. “Tenim una ocupació pràcticament del 99%. Potser, només un 0,5% acaba fent un doctorat i dedicant-se plenament a la recerca”, apunta.
Precisament, aquesta és la realitat que viu Jaume Asensio, estudiant de doctorat vinculat a un grup de sistemes electrònics i energies renovables. En el seu cas, el contacte amb la investigació va arribar durant el grau. “Un professor em va explicar què feien i em van oferir entrar-hi amb una beca. Va ser una evolució natural”, relata. Actualment es dedica a temps complet a la investigació, una feina que compara amb un departament d’R+D empresarial però dins de la universitat.
El professor Joan Rocabert, membre del mateix grup, considera que la recerca és “el cercle que tanca la connexió entre universitat i empresa”. Segons explica, la universitat permet assumir projectes més arriscats i avançats tecnològicament que sovint serien difícils d’impulsar directament des d’una empresa.
La directora del centre CATMEC, Jasmina Casals, també insisteix en la necessitat d’acostar aquesta realitat als estudiants. “Als primers cursos estan molt centrats en les assignatures fonamentals i no coneixen els laboratoris ni l’impacte real de la recerca”, assenyala. El seu grup treballa en àmbits molt diversos, des de vibracions i acústica fins a nous materials sostenibles, fabricació additiva o microfluídica aplicada al diagnòstic biomèdic.
Per a Casals, el valor diferencial de la investigació és clar: “Els estudiants veuen una aplicació real dels seus coneixements, però amb el component afegit que és innovadora, una cosa que encara no s’havia fet abans”.
Amb una inserció laboral que frega el 90% en els primers sis mesos després de graduar-se i centenars de convenis de pràctiques cada any, l’Eseiaat continua sent una porta directa cap al mercat laboral. Ara, però, el centre també vol reivindicar que la recerca pot ser una altra manera de transformar la indústria i la societat des de l’enginyeria.
