Per què insistim a posar el focus sobre les emissions de CO2 per esmorteir l’escalfament global? I si aprenem a adquirir una mirada més esperançada, menys angoixant, tot enfocant els nostres esforços en els embornals o absorbents de CO2 i gasos d’efecte hivernacle?
La nostra societat ha construït el seu benestar i qualitat de vida sobre diversos pilars, el respecte a l’altre, la democràcia lliberal, el lliure mercat, la justícia veraç, la sobirania dels pobles, l’esforç envers una equitat social i intergeneracional i també, molt significativament, en la producció, ús i consum energètic. Aquest darrer element ens ha permès per exemple, climatitzar les nostres llars, fer funcionar hospitals i escoles, moure els nostres vehicles, privats o col·lectius, tenir indústria, viatjar, cultivar i en conseqüència alimentar-nos. L’activitat humana i el nostre benestar va associada a la producció i consum d’energia.
Com sabem totes i tots, el nostre vector energètic a escala mundial està basat majoritàriament en el consum de combustibles fòssils que emeten CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle. Des de l’inici de l’era industrial, i a causa d’això, el planeta s’ha anat escalfant i ha variat a velocitats desconegudes fins ara en la història biològica de la Terra les condicions vitals del mateix (deixant a banda els cataclismes còsmics, és clar) i ha estat per efectes antropogènics de responsabilitat humana.
Varien les condicions climàtiques i en conseqüència les condicions sobre les quals es fonamenta l’equilibri i possibilitat de la vida al planeta. Ho notem quotidianament, per exemple, ja és habitual arribar a Tots Sants en màniga curta per suportar un clima càlid en les nostres latituds que en altre temps era molt fred. El clima ha canviat sense retorn possible a curt i mitjà termini.
Sabem que hem de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle de CO2.
La pregunta que ens hem de fer és si per fer-ho hem de reduir el nostre benestar i la qualitat de vida. Els ciutadans vivim una certa angoixa per aquest motiu, existeix una tensió entre la consciència de saber que hem de canviar el model de desenvolupament i l’impuls natural i alhora desig de mantenir el benestar al qual hem arribat després de molt esforç de les generacions que ens han precedit.
Molts decideixen no mirar l’evident i moure’s a posicions negacionistes que acostumen a defensar les tendències ultres, la qual cosa afecta els pilars del nostre benestar paradoxalment, això és la democràcia, la justícia, l’equitat social i la resta de factors ja anomenats. Ho fan, en part, per desesperació.
No ens enganyem, no acabarem de cop la producció i consum de combustibles fòssils, base del nostre model de desenvolupament, però en el transitori cap a la seva erradicació els podem compensar en la seva quasi totalitat.
Si embrutes neteja! Si embrutes l’aire que respira la vida a Gaia, el planeta viu, neteja-ho, com vam aprendre d’infants a escola i en família. I es pot netejar generant embornals naturals. El concepte el vull il·lustrar de la següent manera: si planto 8 àlbers absorbiré, en un temps raonable, tot el CO2 emès per mi mateix en el meu darrer viatge de feina a Colòmbia. Si no neteges, no viatgis, no és just.
Si l’administració catalana, com ja està fent, estimula l’agricultura regenerativa, el sòl agrícola passa de ser gran emissor de CO2 a embornal, absorbent d’aquest gas d’efecte hivernacle. Posaré, quantificant en tones de CO2 absorbides per hectàrea i any (tnCO2/ha/any), altres exemples d’embornals naturals possibles a Catalunya, mireu: silvicultura i reforestació 15 tCO2/ha/any; restauració d’aiguamolls i manglars 40 tCO2/ha/any; restauració d’ecosistemes marins (carboni blau) 50 tCO2/ha/any; generació de biochar (carboni estable) 10 tCO2/ha/any; agricultura regenerativa 4 tCO2/ha/any, entre d’altres.
No vam aprendre totes i tots a classificar la brossa pel seu reciclatge i tractament i ho vam aconseguir? Han calgut dècades, perquè ara hem d’aprendre, ciutadans, empreses i administracions, a continuar vivint amb qualitat de vida, rentant el que embrutem, generant embornals individualment, municipalment, comarcalment i comunitàriament.
És a dir, no cal que minvi el benestar, però sí que cal netejar les emissions associades, ens hi va el futur.