En el seu article de la setmana passada, Xavier Marcet feia esment del fet que l’alcalde de Terrassa no va anar a la celebració dels 90 anys del Club Egara després d’haver-los fet canviar el format de l’acte un parell de vegades perquè, suposo, s’ajustés més a les seves necessitats.
Marcet també deixava entendre que si s’hagués tractat de la inauguració d’una perruqueria, segurament l’alcalde no hi hauria faltat.
L’encerta Marcet en el seu diagnòstic? Crec que sí, com gairebé sempre, potser hi afegiria que caldria que la inauguració de la perruqueria fos en un barri i no al centre de la ciutat per assegurar-hi encara més la presència de l’alcalde. Ja se sap que a segons quins barris, com ca n’Anglada, hi ha anat fins i tot a inaugurar aparadors, que ja són ganes d’inaugurar coses!
La manca d’assistència en els compromisos adquirits és tan llegendària en el nostre alcalde que a Terrassa de no anar a un lloc on t’havies compromès a anar o que per relacions d’amistat, de feina o polítiques és difícil deixar-hi d’assistir se’n diu “fer un Ballart”. Així, a la nostra ciutat es poden sentir frases com “l’Anna va fer un Ballart i no va anar a la comunió del seu nebot” o “el Pere va fer un Ballart i no va anar al sopar d’empresa”. Estic segur que si el nostre alcalde fos una mica conegut a fora de la nostra ciutat, aquesta expressió faria fortuna a tot Catalunya.
Què voleu que us digui? Cadascú passa a la història local, si hi passa, pels seus mèrits. I en aquest terreny els del nostre alcalde són enormes. Tant que estic convençut que no hi ha cap altre alcalde a Catalunya, ni tan sols cap figura pública, que s’hi pugui acostar. Té, sense anar més lluny, el rècord absolut de no assistència a plens que ell mateix hauria d’haver presidit. Ara sembla que això de no anar als plens és una tendència en retrocés perquè les discussions que hi protagonitza últimament amb la líder de Vox li proporcionen impagables moments a les xarxes socials.
Parteixo del convenciment que l’alcalde té tot el dret a decidir a quins actes vol anar i a quins no. Ara, saltar-se compromisos adquirits he de reconèixer que per als de la meva generació és una cosa una mica difícil d’entendre, sobretot perquè al darrere d’aquests actes hi ha la feina i la il·lusió de molta gent. Ningú obliga ningú a presentar-se com a candidat a l’alcaldia, però, un cop s’ha acceptat el càrrec, s’hauria d’assumir que comporta unes feines de representativitat difícilment negligibles. No és sensat anul·lar reunions i més reunions amb els més alts representants d’institucions terrassenques, primer de tot per educació, però, si se’n vol treure un motiu més pragmàtic, es podria afegir que molt probablement poc després els haurà de trucar per demanar-los algun favor i l’hi faran, perquè són bona gent, però pensaran, legítimament, “quin fetge que té l’alcalde”!
Diuen que tots som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis, però els nostres silencis, o les nostres absències, també diuen molt de nosaltres mateixos. No assistir a la inauguració del curs escolar o no acompanyar els consellers de la Generalitat en les seves visites a Terrassa, ni als premis de la Cambra, ni a la recepció del premi Europa, ni al 30è aniversari de la Jazz Cava, per dir algunes de les darreres, són absències “alcaldívoles” que parlen per si soles. Però encara són més eloqüents les activitats alternatives als compromisos contrets. És a dir, on era l’alcalde en lloc de ser allà on s’havia compromès de ser o allà on li tocaria ser? Posaré un exemple. L’alcalde presideix la taula mixta de planificació educativa entre l’Ajuntament i els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament. Si l’alcalde decideix no anar a la reunió d’aquesta taula mixta i prefereix anar a inaugurar una exposició de pessebres, està en el seu legítim dret. Ara, si en aquesta reunió en què no assisteix s’anuncia que es retallaran 9 línies educatives a Terrassa, el que no és tan legítim és que després l’alcalde faci veure que no sabia res d’aquesta retallada i faci jeremiades i es posi al capdavant de la manifestació. Haver estat a la reunió i haver defensat els interessos de la teva ciutat! Tots som lliures de triar on anem i on no volem anar, el mínim que se li pot demanar al més alt representant de la nostra ciutat és que n’accepti també les conseqüències i no busqui excuses de mal pagador.