Avui dia, ben segur que heu sentit a parlar de la Indústria 4.0 i la 4a revolució industrial. Però ben bé què és això?
Des de fa ja uns anys, el model de producció industrial ha passat de fabricar sota una previsió de vendes (sistema “push”) a un sistema de fabricació sota demanda. En el primer cas, es fabriquen un munt d’unitats, preveient la seva venda, però si aquestes estimacions fallen (cosa bastant factible), les unitats produïdes passen a ser estocs de producte sense sortida. D’aquesta forma s’han gastat un munt de recursos per produir unes unitats que quedaran obsoletes i no seran mai adquirides. Amb la fabricació sota demanda (sistema “pull”), només es passa a la fabricació dels productes quan ja hi ha una comanda real, ajustant d’aquesta forma la producció a les necessitats del mercat i dels clients. Aquest segon model comporta una reducció de costos de fabricació, més flexibilitat en la velocitat d’adaptació de la producció a noves demandes de mercat, així com la capacitat de poder satisfer millor i més de pressa les necessitats del client.
Però resulta que com a clients, cada cop ens agrada més personalitzar els productes que comprem, i no tenir el mateix producte que tots els nostres veïns, coneguts o amics. Pensem en un cotxe: si anéssim una colla d’amics al concessionari a comprar-ne un cada un i del mateix model, segur que al final tots serien diferents perquè ens agrada poder personalitzar els detalls: tipus de rodes, sostre solar o no, vidres polaritzats, color, etc. Quan totes aquestes comandes entren a la línia de producció, és fàcil imaginar que la línia ha de ser capaç de fabricar totes aquestes variants del model un darrere l’altre, adaptant-se a les especificacions demanades per cada una d’elles. Si reflexionem un moment el que acabem de llegir, ens adonarem que les fàbriques avui dia han de ser flexibles i adaptatives, les màquines s’han de poder adaptar a una fabricació personalitzada deixant enrere una fabricació massiva. Estem parlant doncs de “fàbriques intel·ligents” usuàries d’un conjunt de noves tecnologies com per exemple la interconnectivitat de màquines, dades i persones, l’obtenció de dades en temps real, l’Internet de les Coses (IoT), la intel·ligència artificial, la robòtica col·laborativa, la robòtica mòbil o la impressió 3D... i a més a més ser molt eficients per minimitzar els costos i no desaprofitar recursos Tot això canvia de forma radical la manera d’entendre la producció, la competitivitat i la seva gestió. Estem parlant d’un nou paradigma: “la Indústria 4.0”. Però ull, la Indústria 4.0 i la 4a revolució industrial no són sinònims. Aquest canvi de paradigma, no és només tecnologia i indústria, sinó que per a la societat significa una transformació social amb nous models econòmics, donant lloc al que coneixem com a “4a revolució industrial”.
Aquesta transformació social va acompanyada de l’aparició dels anomenats professionals del futur, que hauran d’estar preparats per treballar amb aquestes noves eines. Però no es tracta només de saber utilitzar les noves tecnologies, sinó que hauran de comprendre com canvien els processos i els models de negoci. La creativitat, el pensament crític, la capacitat d’adaptació, en definitiva el talent humà, serà clau per poder aprofitar la potencialitat de la Indústria 4.0 i evitar els seus riscos. En molts casos, caldrà requalificar els treballadors i en d’altres, les feines repetitives desapareixeran, apareixent-ne de noves, relacionades amb robòtica, manteniment i anàlisi de dades, intel·ligència artificial, etc.
Encara som en els primers anys d’aquesta transformació, i les empreses que s’hi adapten ràpidament guanyen avantatge competitiu. No obstant això, la necessitat d’inversions en aquestes noves tecnologies pot augmentar les diferències entre petites i grans empreses, ja que no totes tenen igual capacitat de finançament.
Avançant-nos una miqueta, la Unió Europea promou la “Indústria 5.0” com una visió més enllà de la pura productivitat. Presenta un model que té en compte la col·laboració entre tecnologia i creativitat humana: els robots són assistents que ajuden els operaris, les fàbriques són dissenyades per tenir baix impacte ambiental, prenen gran importància les decisions ètiques sobre dades i privacitat... La idea de la 5.0 no és substituir la 4.0, sinó ampliar-la aportant sostenibilitat, resiliència i benestar dels treballadors. En definitiva, si la 4.0 ens aporta hiperconnectivitat i eficiència, la 5.0 ens haurà de portar sostenibilitat, ètica, personalització i col·laboració real entre persones i màquines. Ara bé, tot això té i tindrà sentit si els professionals del futur actuen amb criteri i responsabilitat.
Molts d’aquests futurs professionals que hauran d’afrontar els reptes d’aquest nou paradigma es formaran a la nostra escola, l’ESEIAAT. Una escola que a més de formar enginyers i enginyeres altament qualificats, ha de formar persones responsables i amb pensament crític. Enginyers de la 4.0 i de la 5.0: tecnòlegs i ètics. Aquests futurs enginyers tenen una gran responsabilitat al davant, i no cal ni dir la responsabilitat que tenim nosaltres com a professors d’ells i d’elles.