Sense cap mena de dubte tothom reconeix que la nostra ciutat pateix un greu dèficit d’habitatge protegit, sobretot de lloguer a un preu assequible, i que, per tant, caldria que l’Ajuntament en tornés a construir, tal com ho feia fa anys.
Les estadístiques oficials diuen que entre l’any 2019 i el 2024 només es van acabar 124 habitatges de protecció oficial HPO a Terrassa, o sigui, uns 20 cada any. Una xifra molt insuficient per atendre la demanda i això encara gràcies a diverses iniciatives privades. Avui, a prop del 25% de les famílies de la ciutat viuen en situació de pobresa i quan necessiten un habitatge no tenen recursos per poder accedir al mercat lliure.
Aquesta crua realitat ha de ser motiu de reflexió i justifica les reclamacions a les nostres autoritats, tant a la Generalitat, que té competència exclusiva en el tema d’habitatge, com a l’Ajuntament, que a partir de l’any 2012 ha deixat de construir HPO. Són molts anys sense fer cap nova promoció. És cert que l’esforç fet amb la gran actuació de Torre-sana a finals del segle passat i amb la crisi de les hipoteques de l’any 2008 es podria acceptar una certa pausa en la construcció directa de Somuhatesa, però de cap manera tretze anys sense construir habitatge de protecció oficial.
És un fet que totes les entitats ciutadanes que treballen per millorar les condicions de vida de les famílies que més ho necessiten, com Càritas, Justícia i Pau, Prodis i tantes altres, fa anys que reivindiquen més habitatge de protecció i sobretot de lloguer a preu assequible. Sense un habitatge digne és molt difícil que una família amb pocs recursos se’n pugui sortir. És urgent, doncs, fer un gran esforç solidari, tant públic com privat, i a tota la ciutat, per fer possible que el treball decent i l’habitatge digne puguin estar a l’abast de totes les famílies que ho necessitin.
Tot amb tot, cal reconèixer que en els darrers temps l’Ajuntament està intentant pal·liar la situació a força d’oferir la cessió temporal de solars municipals buits a tercers per construir-hi HPO i que la Generalitat mitjançant l’Incasòl s’hi ha acollit. Però aquestes actuacions, que són positives, tenen una tramitació lenta i la ciutat necessita amb urgència habitatge protegit i sobretot de lloguer. És hora de recuperar la via de la construcció directa mitjançant Somuhatesa, i per això cal esperar que als pressupostos municipals per al 2026 hi hagi les partides econòmiques necessàries.